El setembre més càlid de les últimes dècades i un mes d’octubre proper als rècords de temperatura establerts l’any passat han provocat que, tal com explicàvem recentment, plantes d’arreu de Catalunya hagin tornat a brotar, florir o fructificar ara, lluny de la seva època habitual per fer-ho. El voluntariat de RitmeNatura, sempre pendent dels canvis que es produeixen al seu entorn natural, ha citat fins a 45 espècies diferents de plantes que han sofert fenòmens fenològics anòmals durant les darreres setmanes.
La recollida de totes aquestes observacions fenològiques per part de l’observatori ciutadà és possible gràcies al projecte Barcelona Reconnecta, el qual compta amb el finançament del Pla d’Acció Contra l’Emergència Climàtica 2030 de l’Ajuntament de Barcelona.
L’hivern passat ja vam tenir la cita de 12 plantes que havien florit o brotat abans d’hora a Catalunya. En el cas d’aquesta tardor, però, majoritàriament no es tracta de processos fenològics avançats, sinó la repetició dels que s’haurien d’haver produït únicament a la primavera. De totes maneres, hi ha casuístiques molt diferents, així que millor entrem en detall de totes les espècies de plantes afectades per la tardor anòmala d’enguany:
La perera, el fruiter triple
Si bé la perera (Pyrus communis) és una espècie amb facilitat per tornar a florir, el que no és gens habitual és que aquesta segona floració es culmini amb una segona fructificació. Doncs bé, enguany a Sant Sadurní de l’Heura (Baix Empordà) no només s’ha produït aquesta segona tanda de peres, sinó que s’ha donat fins i tot el cas de terceres floracions. És a dir, alguns individus han arribat a florir fins a tres cops quan només haurien de fer-ho un, a la primavera.
Val a dir que aquestes segones i terceres floracions de tardor són molt més discretes que la primaveral i que, pel que fa als fruits, es creu que es podria tractar d’un fenomen excepcional afavorit pel fet de ser pereres regades. De tota manera, no deixen de fenofases excepcionals.
La perera acostuma a florir entre els mesos d’abril i maig. Per tant, aquestes floracions s’estan produint entre 4 i 6 mesos més tard del que és habitual per a aquesta espècie.
La porrassina, un cebollí avançat a La Selva
La porrassina o cebollí (Asphodelus fistulosus) és d’aquelles petites herbes espontànies anuals que normalment passen desapercebudes, però no ha fet a l’observatori RitmeNatura perquè és el segon any consecutiu en que produeix floracions avançades o segones floracions.
Aquesta planta, que com la ginesta és autòctona mediterrània i invasora en altres regions del món, acostuma a començar a florir al febrer i ho ha estat fent al setembre a la comarca de La Selva, tal com ho demostra aquesta fotografia del nostre voluntari Izan López. La porrassina porta, doncs, està tornant a florir 7 mesos després d’haver-ho fet de forma predeterminada a la primavera.
El taronger, repetint 4 mesos després
El taronger (Citrus aurantium), tant conegut com estimat, és un arbre fruiter originari de la Xina molt cultivat en diversos punts de la costa mediterrània de la península ibèrica, com les Terres de l’Ebre o València. Acostuma a florir entre els mesos de maig i juny i enguany se n’han detectat segones floracions entre setembre i octubre, 4 o 5 mesos després d’haver fet ja la seva floració habitual de primavera. A més, també s’ha detectat produint petites segones taronges provinents d’aquesta segona floració estranya provocada per les altes temperatures dels darrers mesos.
En aquest cas, el voluntariat de RitmeNatura l’ha citat en flor durant els darrers mesos a l’Alt Penedès i el Baix Empordà. Veiem les tres cites anòmales que s’han rebut a l’observatori:
El mandariner, a l'estela del taronger
Com no podia ser d’una altra manera, el mandariner (Citrus reticulata o Citrus nobilis) ha seguit els passos del seu germà de fruita taronja i ha produït segones floracions durant aquesta tardor.
Igual que el taronger, el mandariner acostuma a florir entre els mesos de maig i juny i, per tant, aquesta observació de flors al setembre al Baix Empordà prové d’un individu amb una segona floració espaiada amb 4-5 mesos respecte l’habitual que fa a la primavera.
L'ametller, un clàssic d'aquestes llistes
Si hi ha una espècie d’arbre que està regularment confonent els seus períodes fenològics habituals, aquesta és l’ametller (Prunus dulcis). L’any passat a Catalunya també en vam veure de florits a la tardor, però poques setmanes després també estaven avançant la seva floració habitual, de manera que la despesa energètica que genera aquesta espècie amb floracions a destemps pot ser molt gran.
Això ho saben bé tots aquells pagesos que tenen camps d’ametllers, a qui el cultiu i recol·lecció de l’ametlla els pot sortir molt menys profitós del que hauria per culpa d’aquests fenòmens. Aquesta tardor, però, només hem rebut observacions de dos exemplars d’ametllers que fessin segones floracions a Catalunya. Tenint en compte que aquest arbre hauria de florir entre gener i març, les flors que veiem en aquestes imatges van 6-8 mesos tard o un parell avançades…
L'estepa blanca, el rosa a deshora
Parlar de l’estepa blanca (Cistus albidus) és fer-ho d’una planta tan curiosa com fàcil d’identificar: fulles verdes i vellutades, fruits en càpsula que s’obren molt però no acaben mai de caure… Però si per alguna cosa se la reconeix és per les seves flors rosades. Aquestes són arrugades i extremadament fràgils. Tant és així que si algú prova d’arrancar-les, en uns pocs segons hauran perdut el seus 5 pètals.
El fet és que aquesta preciositat acostuma a florir entre abril i juliol i pot fer-ho de forma esporàdica al gener. Enguany, però, la voluntària Marga Losantos la va veure florida al setembre, 4 mesos més tard del que és habitual. Clarament una segona floració de l’espècie.
L'arç blanc, fruits i flors al setembre
L’arç blanc (Crataegus monogyna) és un arbret o mata típicament mediterrani de la família de les rosàcies, com molts dels arbres fruiters que també han patit segones floracions.
Acostuma a florir entre els mesos de març i juny, de manera que aquesta observació de David Vilasis d’un individu amb flors i fruits a finals de setembre a un municipi d’Osona, es tracta d’una segona floració que va gairebé 3 mesos després de l’habitual de primavera i estiu.
L'aranyoner, un arbust germà dels arbres fruiters
L’aranyoner (Prunus spinosa) és un arbust de fulla caduca de la família de les rosàcies i del mateix gènere que moltes espècies importants d’aquesta llista com la prunera, l’ametller o el cirerer. Autòcton de gran part d’Europa, és força conegut pels seus fruits comestibles, els aranyons, i per ser espinós.
Com moltes altres espècies d’aquesta llista, floreix principalment a la primavera. En concret, entre els mesos de febrer i maig. En canvi, enguany l’estem veient en flor a la tardor a diversos punts de Catalunya.
El cirerer, un altre fent fruits a la tardor
Igual que passava amb la perera, hem rebut observacions del cirerer (Prunus avium) amb una nova ronda de fruits a la tardor. Un arbre fruiter molt conegut i important originari d’Europa, Àsia occidental i el nord d’Àfrica. Com la majoria dels fruiters, floreix habitualment durant els mesos de primavera, restringint-se als mesos de març i abril. Les segones floracions observades en diversos punts de Catalunya i la Catalunya Nord a l’octubre van, per tant, 6 mesos més tard que la floració habitual.
La prunera, una floració d'octubre molt citada
Si la floració del cirerer es restringeix als mesos de març i abril, la de la prunera (Prunus domestica) ho fa entre els d’abril i maig. Un altre arbre fruiter, en aquest cas originari d’Àsia, que ha sofert els efectes de les altes temperatures d’aquesta tardor. De fet, ha estat un dels fenòmens anòmals que ens han citat més arreu de Catalunya durant el mes d’octubre.
L'estepa negra, una mediterrània silvestre florint
L’estepa negra (Cistus monspeliensis) és un arbust perenne de la família de les cistàcies, distribuït per la regió mediterrània i la Macronèsia. Viu en brolles d’entre el nivell del mar i els 900 metres.
La seva floració primaveral acostuma a produir-se entre abril i juny, podent tenir també certes flors esporàdiques al gener. En canvi, enguany l’hem vist florida a l’octubre a Malgrat de Mar, a la comarca del Maresme. Per tant, l’individu de la imatge ha tornat a florir 4 mesos després d’haver-ho fet de forma habitual a la primavera.
El magraner, amb fruites madures i noves flors
El magraner (Punica granatum) és un arbre fruiter caducifoli que acostuma a ser un dels protagonistes de la tardor per la seva maduració i producció de fruits. Les magranes poden arribar a fer-se molt grans i pesar molt. El que no és tant habitual és que aquests grans fruits es combinin amb noves flors del mateix arbre. Això ho hem vist enguany a diversos punts de Catalunya.
Aquesta espècie acostuma a florir una mica més tard que la majoria de les que hem vist, centrant-se la seva floració a l’estiu, entre juny i agost. Per tant, aquestes que veieu a les imatges, del mes d’octubre, van un parell de mesos tard.
La vinya, brotada i amb alguna flor just després d'haver perdut les fulles
El vi és, sense dubte, una de les begudes més estimades i consumides de la història de la humanitat i, en conseqüència, la vinya (Vitis vinifera) és una de les plantes més cultivades i estudiades.
El cicle de brotada, floració, verema, caiguda les fulles i poda està perfectament controlat i monitoritzat per l’espècie humana. O no?
Els ceps del Penedès i el Garraf no s’han escapat d’aquesta tardor tan estranya i han tornat a brotar unes poques setmanes després d’haver perdut les fulles. En alguns casos, fins i tot arribant a produir gemmes florals que, amb l’arribada del fred, hauran suposat un desgast energètic per a la vinya que pot resultar fatal per a la temporada vinícola. La vinya acostuma a florir entre maig i juny i enguany ha tornat a fer-ho a l’octubre, 4 mesos després.
La pomera, un fruiter clau que també ha florit
La pomera (Malus domestica) és un dels arbres fruiters més importants de la història. Amb un sol any es poden produir al voltant de 55 milons de tones dels seus fruits, les pomes, generant més de 10.000 milions de dòlars.
Aquesta tardor calorosa no ha perdonat al fruiter per excel·lència. Malgrat acostuma a fer les flors entre abril i maig, enguany n’hem tingut un registre de floració a l’octubre al Baix Camp. És, indiscutiblement, un exemple d’una segona floració d’aproximadament mig any després de la primaveral.
La gatosa, un cas agafat amb pinces
Quan floreix la gatosa o argelaga (Ulex parviflorus)? És una molt bona pregunta, ja que no té una resposta senzilla. Aquest arbust mediterrani, espinós i de flors grogues sempre acostuma a estar en plena floració entre desembre i febrer. Al mateix temps, pot tenir flors de forma més excepcional i esporàdica entre març i maig o entre octubre i novembre, segons FloraCatalana.
Per tant, les floracions que s’han citat durant els darrers dos mesos són estranyes però no sorprenents, ja que és un esdeveniment fenològic que pot donar-se puntualment.
La ginesta, un altra clàssica
La ginesta (Spartium junceum) és un arbust molt conegut, no només per ser una planta nativa de la regió mediterrània sinó també per la seva importància econòmica i cultural a Catalunya. De fet, és especialment coneguda per les seves flors grogues, les quals acostumen a desenvolupar-se entre abril i juliol.
Aquest any, però, la ginesta ha tornat a florir en moltes zones de Catalunya. Ja va fer-ho l’hivern passat, sent en aquell cas una floració avançada.
L'esbarzer, repetint floració dos mesos després
L’esbarzer o romaguera (Rubus ulmifolius) és un arbust espinós molt conegut per la seva gran presència al mediterrani, el protagonisme que té en ecosistemes com les bardisses i l’ús en alimentació dels seus fruits, les mores. Teòricament acostuma a florir entre els mesos de juny i agost i durant les mesos posteriors hi apareixen els fruits. Enguany, en canvi, després de la maduració de les mores, alguns esbarzers han tornat a florir a l’octubre o novembre, 2-3 mesos després de la floració primaveral.
El marfull, florint els únics mesos en què no hauria
Aquest és un cas realment curiós. Segons FloraCatalana, el marfull (Viburnum tinus) pot florir entre els mesos de novembre i agost. És a dir, els mesos de setembre i octubre són els únics en què no hauria de fer-ho. Doncs justament han arribat observacions a RitmeNatura d’aquest arbust perennifoli i mediterrani florit durant el mes d’octubre. Són floracions avançades o segones floracions? Difícil de saber sense tenir un seguiment constant de cada individu en concret.
Tomàquets madurant a l'octubre
En principi, a la península ibèrica podem trobar tomàquets de temporada durant tot l’any. Ara bé, cada varietat de tomaquera (Solanum lycopersicum) té la seva fenologia particular. El Marc Noguera, un voluntari de l’observatori RitmeNatura, ens enviava aquesta foto d’un tomàquet madurant el 27 d’octubre. Segons la seva pròpia aportació, es tracta d’una varietat que ja havia produït fruits i que mai n’havia produït dos cops. Un cas on la calor exagerada d’aquesta tardor ha generat un benefici. Només ens falta el pa!
També s’ha vist amb flor a finals de novembre a la Selva. Hauria de florir entre maig i octubre.
L'aloc allarga el seu període de floració
L’aloc o agnocast (Vitex agnus-castus) és un arbus caducifoli natiu de la costa mediterrània. El seu cas és diferent al de la majoria de les plantes que apareixen en aquest recull. L’aloc floreix durant l’estiu i principis de tardor, des del mes de juny fins a setembre. Per tant, aquestes dues observacions de finals d’octubre o principis de novembre, poden ser segones floracions o floracions tardanes. Novament, difícil de saber sense tenir més infomració d’aquests individus concrets.
Maduixes fora de temporada
Un altre exemple de benefici culinari dels canvis fenològics. La maduixera (Fragaria vesca) és una planta herbàcia perenne conegudíssima mundialment pel seu fruit, la maduixa. Acostuma a florir des de finals d’hivern fins a principis d’estiu (març-agost) i la maduració de les maduixes es produeix durant tota la primavera i fins a finals d’estiu. Enguany, en canvi, ens n’han notificat a finals d’octubre, és a dir, un parell de mesos després del que és habitual. Cal recordar que la fructificació fora de temporada sempre serà molt menys important que la de l’època adequada i, en canvi, la despesa energètica serà força gran.
La murtra, amb noves flors després de 4 mesos
La murtra (Myrtus communis) ja va ser una de les protagonistes de les segones floracions de l’hivern passat. Ara, mesos més tard, torna a anar descoordinada amb el que s’espera d’ella. Aquest arbust mediterrani hauria de florir entre maig i juliol i veiem com ho ha fet a principis de novembre i desembre, entre quatre i cinc mesos després. Una espècie no tant coneguda però amb una fenologia d’allò més curiosa, almenys durant els últims mesos.
La blenera sinuada, una floració anònima
En aquesta llista d’espècies afectades per la tardor anòmala que estem vivint, hem vist tot un seguit d’espècies molt conegudes. Però, evidentment, el canvi climàtic no distingeix entre plantes famoses i plantes anònimes. La blenera sinuada (Verbascum sinuatum) és una espècie de planta de la família de les escrofulariàcies. Tant l’espècie com la seva família, força desconegudes per al gran públic. Es tracta d’un arbust que hauria de florir entre juny i setembre i l’hem vist amb flors al novembre. Novament, pot tractar-se d’una segona floració o d’una floració habitual que s’ha allargat de forma inusual en el temps.
El miraguà fals en flor, ni les invasores es salven
Un nou exemple de que el canvi climàtic no fa diferències. El miraguà fals (Araujia sericifera) és una planta ornamental perenne molt present arreu com a espècie exòtica invasora. Tot i tenir una gran capacitat d’adaptació, les espècies invasores també viuen seguint uns cicles fenològics pautats. En el cas del miraguà fals, hauria de florir entre maig i setembre i l’hem vist florida a finals de novembre a Tarragona. Ni tan sols les espècies invasores se salven dels efectes de la calor prolongada d’aquesta tardor.
Gavarra, la rosa salvatge que segueix fent fruits
El roser silvestre o gavarra (Rosa canina) és una mata de la família de les rosàcies, coneguda sobretot pel seu fruit vermellós, el gavarró. És una espècie bàsicament europea que acostuma a florir entre maig i juliol i hauria de tenir els fruits ja madurs cap als inicis de tardor. Enguany, a finals de novembre encara trobem individus amb una gran quantitat de fruits madurs, prova del retard del cicle d’aquesta espècie.
L'englatiner, una altra rosa amb fruits a destemps
La gavarra no és l’única rosa silvestre que porta els fruits madurs fora de temporada. L’englatiner (Rosa sempervirens) també està passant pel mateix procés. Aquest, que es distribueix pel Mediterrani, sol habitar el sotabosc d’alzinars, suredes i rouredes, especialment a les ribes dels rius i als vessants. És, per tant, una espècie autòctona i força habitual de les nostres contrades.
Acostuma a fer flor a la primavera, entre els mesos de maig i juliol, i a produir el fruit immediatament després. Enguany, amb la calorada d’una tardor anòmala, n’estem veient fruits madurs gairebé fins a final d’any. Més concretament, en tenim constància al Maresme fins al 9 de desembre.
El codonyer, repetint flor al cap de mig any
Un altre fruiter. El codonyer (Cydonia oblonga) és un arbre de la família de les rosàcies, sent la única espècie del gènere Cydonia. Es conrea pel seu fruit, el codony.
Tot i que a Catalunya hauria de florir entre abril i maig, el nostre voluntari Arnald_ps el va fotografiar amb flor a finals de novembre i ho va compartir per Twitter. Per tant, la segona floració del codonyer es produeix mig any després de les flors habituals.
El colletxó, una altra herbàcia mediterrània
El colletxó, coletxó, colèjol o moricàndia (Moricandia arvensis) és una espècie de planta herbàcia, típicament mediterrània, de la família de les brassicàcies.
Destaca per les seves vistoses flors liles que sol formar entre els mesos de març i juliol. Aquesta tardor, on sembla que tot està trastocat fenològicament, el nostre voluntari Jean-Paul Cassez l’ha vista amb flor a finals de Novembre a l’Alt Empordà.
La espunyidella groga, en plena floració quan ja no hauria de ser-hi
L’espunyidella groga o quallallet (Galium verum) és una rubiàcia herbàcia de floració molt vistosa. El seu nom comú de quallallet prové de l’ús que es feia de les seves fulles antigament. En canvi, espunyidella fa referència a esprémer una planta amb les mans per treure’n el líquid. En aquesta espècie podia fer-se per a tenyir la roba de vermell.
L’espunyidella groga acostuma a florir entre els mesos de juny i setembre i enguany la seva floració s’ha allargat gairebé tres mesos, fins a finals de novembre, a l’Alt Empordà.
La menta borda torna a florir 2 mesos després
Estem veient com, més enllà de fruiters i altres arbres, moltes herbàcies també s’estan veient afectades per aquesta tardor anòmala. És el cas de la menta borda (Mentha suaveolens), una herba perenne de la família de les lamiàcies. Tot i tractar-se d’una planta del gènere Mentha, té ben poc a veure amb la menta que tots coneixem, ja que aquesta espècie ni tan sols fa bona olor.
La menta borda és autòctona del sud-oest d’Europa i està àmpliament distribuïda arreu de la península ibèrica, on acostuma a florir entre juliol i setembre. No obstant, el voluntari Nico Hernández l’ha vista amb flor al Vallès Occidental a finals de novembre.
L'andianeta es manté florida
L’andianeta o herba de Sant Jordi (Centranthus ruber) és una espècie de caprifoliàcia autòctona d’Europa, Àsia menor i el nord d’Àfrica.
Destaca per les seves flors roses en corimbes formosos que apareixen normalment entre abril i setembre, tot i que també pot trobar-se florida al desembre. En canvi, enguany l’hem vist en flor durant el mes de novembre.
L'espígol dentat, trobat amb tímides flors
L’espígol dentat o retallat (Lavandula dentata) és una planta llenyosa de la família de les lamiàcies habitualment plantada en jardins i parcs urbans degut a la seva fragància i l’escassa necessitat d’aigua. A nivell espontani, s’estén per la mediterrània i el sud-oest d’Àsia.
Habitualment floreix entre gener i maig, però ha estat observada traient tímides flors al Baix Empordà a finals de novembre, 6 mesos després de la floració primaveral. Un exemple més d’una planta petita però amb greus alteracions fenològiques.
La cua d'euga, floració tardana a l'Estartit
La cua d’euga (Limonium narbonense) és una planta perenne de la família de les plumbaginàcies distribuïda pel sud d’Europa, el nord d’Àfrica i el sud-oest d’Àsia. Normalment a Catalunya floreix entre els mesos de juliol i setembre, però un voluntari de RitmeNatura l’ha vist en plena floració a finals de novembre i meitat de desembre. Es tracta, doncs, d’una floració tardana.
La rementola, encara florida arreu de Catalunya al novembre
La rementola o calament (Clinopodium nepeta) és una d’aquelles petites plantes que passarien desapercebudes tot l’any si no fos per la seva floració. Pertanyent a la família de les lamiàcies, fa una olor molt característica que es troba entre la menta i l’orenga. És una planta herbàcia que a Catalunya acostuma a florir entre juliol i octubre, però s’ha vist plenament florida en diversos punts de Catalunya durant tot el mes de novembre, sent un altre exemple de floració tardana o floració que s’allarga més enllà del que hauria. Aquí trobem diversos exemples de les observacions d’aquesta espècie florida durant el mes de novembre:
Clavells de prat al desembre
Els clavells de prat (Dianthus sp.) són plantes amb flor de la família de les cariofil·làcies, originàries d’Euràsia, que fan flors molt vistoses en els diversos ecosistemes que habiten. Generalment són herbes perennes que floreixen fins als mesos d’agost o setembre. Enguany, amb les altes temperatures viscudes aquesta tardor, la voluntària Marga Losantos n’ha vist un individu amb flor al Ripollès a principis de desembre, 3 mesos després del que hauria. Un exemple més d’una segona floració o floració molt tardana d’una espècie herbàcia de Catalunya.
Una cua de gat completament desorientada
La cua de gat, herba de les set sagnies o sanguinària (Lithospermum fruticosum o Lithodora fruticosa) és una mata molt ramificada de la família de les boraginàcies present a l’oest de la mediterrània. Acostuma a aparèixer en matollars secs, assolellats i pedregosos, així com en garrigues, brolles i d’altres comunitats d’herbes persistents i resistents a la sequera. Pot viure des del nivell del mar fins als 1.780 metres d’altitud i s’utilitza de diverses formes en farmacologia. Fenològicament parlant, hauria de florir a la primavera, entre març i juny. Per tant, l’individu florit que ens notifica l’Alex Pelicano al Pradell de la Teixeta (Priorat) és clarament un exemple de segona floració en una època molt allunyada de l’habitual. En concret, aquesta s’ha desorientat uns sis mesos respecte el seu cicle típic.
El lligabosc mediterrani, 5 mesos fora de temps
El lligabosc mediterrani, didalets o xuclamel (Lonicera implexa) és una planta típicament mediterrània de la família de les capriofoliàcies. És un arbust de fulla persistent d’entre 1 i 4 metres d’alçada que fa unes flors grosses, flairoses, tubulars i blanques molt característiques. S’agrupen en inflorescències sèssils situades entremig de cada parell de fulles. Aquesta espècie mediterrània acostuma a florir a Catalunya entre els mesos d’abril i juliol i enguany l’hem localitzat en flor a principis de desembre gràcies al voluntari Alex Pelicano. Es tracta d’un cas evident de segona floració amb 5 mesos d’asincronia respecte el seu límit de floració primaveral.
Les campanetes repiquen florides a destemps
Seguint amb les herbàcies, algunes campanetes (Campanula sp.) també estan florint a destemps. Són herbes de la família de les campanulàcies que creixen bianualment o són perennes i que poden assolir els 120 cm d’alçada, tot i que acostumen a ser força més petites.
Una de les més comunes a Catalunya és la campaneta gran (Campanula speciosa), la qual acostuma a florir entre maig i agost. Enguany, com tantes altres plantes, l’estem veient florir durant els últims mesos de l’any. En aquest cas, en tenim una notificació a Camprodon el dia 6 de desembre.
La clívia florida, la jardineria afectada
La gran majoria d’espècies d’aquesta llista són autòctones i, moltes d’elles, també forestals. Algunes espècies al·lòctones poden adaptar-se més fàcilment a les condicions de canvi climàtic actual, però això no significa que algunes no puguin veure’s igualment afectades. És el cas de la clívia (Clivia nobilis), una planta molt habitual en jardineria i que té el seu origen a Sudàfrica.
Com sol passar amb les espècies que es comercialitzen tant, aquesta membre de la família de amaril·lidàcies té una floració molt vistosa. El cas és que, en condicions normals, les flors d’aquesta planta haurien d’aparèixer a la primavera. Per a ser més exactes, entre els mesos de febrer i maig. Enguany, s’ha vist en plena floració al maresme durant l’últim mes de l’any.
Una demostració pràctica de que les plantes no entenen de regions pròpies o imposades, sinó que es guien per les variacions de temperatura i altres factors climàtics.
L'herba felera no deixa de florir 2 mesos després
L’herba felera o herba platera (Ajuga chamaepitys) és una planta herbàcia de la família de les lamiàcies que habita camps argilosos i pradells terofítics de la regió mediterrània i la muntanya mitjana, des del nivell del mar fins als 1.500 metres d’altitud. És una espècie anual o perenne i acostuma a mesurar entre 5 i 20 centímetres d’alçada.
Les seves flors, grogues i no especialment vistoses, apareixen des de la primavera fins a la tardor. En concret, floreix des de l’abril fins a l’octubre. Enguany l’hem localitzat amb flors dos mesos després d’aquest límit temporal, al desembre, al Baix Llobregat.
Polygala, una altra planta de jardineria marejada
La Polygala myrtifolia és un arbust de fulles persistents de la família de les poligalàcies. Autòctona de Sud-àfrica, pot arribar a fer fins a 4 metres d’alçada. Les flors fan uns 25 mm de diàmetre, són de color porpra i solen aparèixer entre els mesos d’abril i agost. En canvi, enguany l’estem veient amb flor durant la darrera quinzena d’any. Aquesta espècie, introduïda i molt plantada en parcs i jardins com a ornamental per la seva vistosa floració, és un exemple més de com les al·lòctones també han notat la tardor anòmala que estem vivint. Tot i això, es tracta d’un arbust que en principi suporta força bé les gelades lleugeres. Pot ser invasora en zones subtropicals.
El bàlsam menut, una invasora també afectada
El bàlsam menut (Carpobrotus acinaciformis) és una espècie de planta suculenta perenne de la família de les aizoàcies, també nativa de Sud-àfrica. És una planta àmpliament estesa i conreada arreu del món per a la fixació de dunes i talussos, tot i que s’ha vist que presenta un important caràcter invasor. Aquesta planta tant particular acostuma a florir entre els mesos d’abril i juliol i, com es veu en el peu de la imatge, enguany l’hem vist florida al Maresme a falta de dues setmanes per acomiadar l’any.
Gossets fora de temps
Els gossets (Antirrhinum orontium) són una planta herbàcia anual de la família de les plantaginàcies. És autòctona d’Europa, tot i que també s’ha naturalitzat com a mala herba en altres parts del món com en diferents regions de l’Amèrica del Nord. Prolifera en cultius, erms i matollars i acostumava a florir entre els mesos d’abril i setembre. Com tantes altres plantes que hem vist, aquesta tardor l’està trastocant fenològicament i la veiem amb flors a finals d’any a Olesa de Montserrat, a la comarca del Baix Llobregat.
La gazània, 5 mesos de desorientació
La gazània (Gazania rigens) és una herbàcia de la família de les asteràcies originària de Sud-àfrica i Moçambic. Com moltes de les espècies d’aquesta llista, s’ha naturalitzat a gran part del món com a planta ornamental. Sol florir entre maig i juliol, per la qual cosa, la floració d’enguany de meitat de desembre va 5 mesos tard respecte el que seria habitual en condicions normals.
Una petita herbàcia groga descompassada
La ungla de gat, boixac de camp, groguet de camp o llevagats (Calendula arvensis) és una petita planta herbàcia de la família de les compostes o asteràcies que forma unes flors grogues molt vistoses. Aquestes haurien d’aparèixer entre els mesos de febrer i octubre. Per tant, pot florir gairebé en qualsevol moment de l’any. Curiosament, un dels únics espais temporals on no hauria de fer-ho és a finals de tardor, quan s’ha vist amb flor prop de l’aeroport Josep Tarradellas del Prat de Llobregat. Es tracta d’una planta cosmopolita que pot trobar-se gairebé per tota Catalunya.
