Taronger

El taronger (Citrus x sinensis o Citrus aurantium) és un arbre fruiter perennifoli de la família de les rutàcies. És cultivat pel seu fruit, la taronja, i és originari de la Xina. El van portar a occident els àrabs i actualment està distribuït gairebé per tot el món. Es desenvolupa bé en climes suaus i càlids i a la península ibèrica es cultiva sobretot al País Valencià i les Terres de l’Ebre, on se solen regar per inundació tres cops a l’any. No suporta les glaçades prolongades i, com passa amb la majoria d’espècies importants de cultiu, n’hi ha moltes varietats segons la qualitat i gust del fruit.

  • Port i dimensions: És un arbre d’alçada mitjana que, tot i que normalment mesura entre 3-5 metres d’alçada, en condicions òptimes de cultiu arriba fins als 13 metres. Té una copa gran i rodona o piramidal. Les rames apareixen aproximadament a partir del primer metre.
  • Fulles: Les fulles són ovalades, d’entre 7-10 cm, de marge sencer i estipulades. Les branques acostumen a tenir grans punxes de fins a 10 cm.
  • Flors: Són blanques ataronjades i neixen aïllades o en carrassos i produeixen una olor intensa. Tenen 4 o 5 pètals i 10 estams.
  • Fruit: La taronja és un hesperidi gros en forma de baia. La seva mida concreta depèn molt de cada varietat.
  • Reproducció: Una curiositat del taronger és que pot reproduir-se per la germinació d’una llavor, pel trasplantament d’una estaca o a partir d’una arrel.
Taronger
Port del taronger
Port del taronger. Autoria: Luis Miguel Bugallo Sánchez (CC BY-SA 3.0)
Fulles i flor del taronger
Fulles i flor del taronger. Autoria: Joan Simon (CC BY-SA 2.0)
Calendari de les fenofases del taronger
Fenofase 1
Taronger sense flors
Fenofase 2
Inici de la floració del taronger
Fenofase 3
Plena floració del taronger
Diapositiva anterior
Diapositiva siguiente

Share:

Facebook
Twitter
Pinterest
LinkedIn

Related Posts

Himenòpter polinitzant la flor d'una malva comuna. Font: Jose Luís Ordoñez.

Està desapareixent la primavera?

Vivaldi va composar els seus quatre concerts de Les quatre estacions pels voltants de l’any 1721. En aquell moment estava molt clara la separació en quatre blocs