PhenoTandem va ser un projecte dut a terme entre el 2019 i el 2020 per l’observatori ciutadà RitmeNatura amb l’objectiu d’harmonitzar els nous productes de fenologia derivats del satèl·lit òptic d’alta resolució Sentinel-2 amb les tradicionals observacions fenològiques in situ fetes per voluntaris.
Com que el que s’observa in situ actualment no sempre es pot percebre des de l’espai, la innovació consistia en co-dissenyar amb científics ciutadans un nou protocol que permetés que les observacions in situ interoperessin amb productes de teledetecció. Això potenciava la distribució espacial dels productes de fenologia derivats de teledetecció sensibles als efectes del canvi climàtic a la natura alhora que augmentava la qualitat de les dades mitjançant les validacions in situ.
Va ser finançat per l’Agència Espacial Europea (ESA) i desenvolupat pel Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) i els departaments de Botànica i Geologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. A més, va comptar amb la col·laboració de Natusfera, IHE Delft, el Laboratori d’Observació de la Terra amb Ciència Ciutadana (CSEOL) i StarLab.
Aquest vídeo mostra un breu reportatge sobre el projecte PhenoTandem emès al Telenotícies Comarques de TV3 el 2 de desembre de 2020. El reportatge descriu l’objectiu de PhenoTandem de complementar l’observació fenològica feta per satèl·lit i la importància del voluntariat, així com la manera de col·laborar-hi. També inclou comentaris del Joan Pino, director del CREAF, i d’un dels voluntaris de PhenoTandem.
Concepte i metodologia
Les espècies monitoritzades tradicionalment per la ciència ciutadana com a indicadors d’esdeveniments fenològics s’han seleccionat habitualment sense considerar si eren detectables des de l’espai.
Per fer que la teledetecció i les observacions fenològiques d’observadors terrestres estiguin en harmonia, cal replantejar els protocols d’observacions in situ i per teledetecció per trobar un enfocament estàndard comú i treballar en tàndem. D’aquesta manera, els observadors tradicionals han d’incloure noves espècies que també es puguin detectar mitjançant teledetecció (per exemple, espècies forestals i espècies agrícoles o arbustos).
Gràcies a la resolució espacial i temporal de Sentinel-2 i als nous productes d’alt nivell creats per PhenoTandem entre d’altres, aquesta reconciliació és possible per primera vegada. PhenoTandem definirà un protocol que consideri les espècies i les fenofases observables en ambdós enfocaments i crearà un marc harmonitzat que es provarà a les zones catalanes.
Sentinel-2 Data Cube
L’enorme quantitat de dades que genera la flota Sentinel d’un territori com Catalunya fa pràcticament impossible la descàrrega i l’organització manuals dels fitxers. Els Earth Observations Data Cubes (EODC) són un paradigma emergent que transforma la manera com els usuaris interaccionen amb les dades espacial-temporals d’observacions terrestres.
Proporcionen una millor organització de les dades indexant-les, doten de velocitats de processament més ràpides ingerint escenes i presenten idiomes de consulta millorats per recuperar fàcilment un subconjunt convenient de dades.
L’Open Data Cube (ODC) és una implementació del concepte EODC que aprofita l’existència de Data Ready Analysis per promoure i generalitzar la creació de datacubes nacionals. Per tant, l’Open Data Cube (ODC) ofereix una solució per emmagatzemar productes de grans dades de manera eficient amb un maquinari modest i evitar així l’ús del núvol. A més, al projecte PhenoTandem es va afegir al DataCube una eina de visualització fàcil i interoperable: un navegador de mapes WMS.