La ginesta, herba de ballester o argelagó (Spartium junceum) és un arbust de fins a 3-4 m d’alçada de la família de les fabàcies. Generalment creix formant mates, amb nombroses tiges centrals d’uns 5 cm de gruix. Es localitza a prats secs, brolles i màquies poc desenvolupades del clima mediterrani. Apareix com a espontània al mediterrani occidental i sovint ha estat plantada com a ornamental en molts altres llocs. Fins i tot ha esdevingut invasora en altres regions de clima mediterrani com Califòrnia, Xile o Sud-Àfrica.
- Fulles: Les poques fulles que desenvolupa són petites i allargades. Cauen de forma primerenca i, per tant, la major part de la fotosíntesi de la planta es realitza a través de les tiges.
- Flors: Creixen a la part alta de les tiges i duren tota la primavera i fins i tot part de l’estiu. Són de color groc, molt vistoses, oloroses i grosses (de 2 a 2,5 cm cada una). Són papilionades, és a dir, tenen l’estructura clàssica de la família a la qual pertany l’espècie. Es disposen en inflorescències en raïm.
- Fruit i llavors: Igual que en la resta de lleguminoses, les llavors venen protegides per una beina que al principi presenta un color verd, després marró-bru i finalment, a la fi de l’estiu, negrós.
- Toxicitat: És una planta molt tòxica, per l’alt contingut de citisina (alcaloide tòxic) per tota la planta, però sobretot a les llavors.
Fenofase 1
Ginesta sense flors
Fenofase 2
Inici de la floració de la ginesta
Fenofase 3
Plena floració de la ginesta
Diapositiva anterior
Diapositiva siguiente