Ginesta

La ginestaherba de ballesterargelagó (Spartium junceum) és un arbust de fins a 3-4 m d’alçada de la família de les fabàcies. Generalment creix formant mates, amb nombroses tiges centrals d’uns 5 cm de gruix. Es localitza a prats secsbrolles i màquies poc desenvolupades del clima mediterrani. Apareix com a espontània al mediterrani occidental i sovint ha estat plantada com a ornamental en molts altres llocs. Fins i tot ha esdevingut invasora en altres regions de clima mediterrani com Califòrnia, Xile o Sud-Àfrica.

  • Fulles: Les poques fulles que desenvolupa són petites i allargades. Cauen de forma primerenca i, per tant, la major part de la fotosíntesi de la planta es realitza a través de les tiges.
  • Flors: Creixen a la part alta de les tiges i duren tota la primavera i fins i tot part de l’estiu. Són de color groc, molt vistoses, oloroses i grosses (de 2 a 2,5 cm cada una). Són papilionades, és a dir, tenen l’estructura clàssica de la família a la qual pertany l’espècie. Es disposen en inflorescències en raïm.
  • Fruit i llavors: Igual que en la resta de lleguminoses, les llavors venen protegides per una beina que al principi presenta un color verd, després marró-bru i finalment, a la fi de l’estiu, negrós.
  • Toxicitat: És una planta molt tòxica, per l’alt contingut de citisina (alcaloide tòxic) per tota la planta, però sobretot a les llavors.
Ginesta
Port de la ginesta
Port de la ginesta. Autoria: A. Barra (CC BY 3.0)
Flor de la ginesta
Flor de la ginesta. Autoria: Carme Torres (CC-BY-NC)
Prat amb ginestes
Prat amb ginestes. Autoria: A. Barra (CC BY 3.0)
Calendari de les fenofases de la ginesta
Fenofase 1
Ginesta sense flors
Fenofase 2
Inici de la floració de la ginesta
Fenofase 3
Plena floració de la ginesta
Diapositiva anterior
Diapositiva siguiente

Share:

Facebook
Twitter
Pinterest
LinkedIn

Related Posts

Himenòpter polinitzant la flor d'una malva comuna. Font: Jose Luís Ordoñez.

Està desapareixent la primavera?

Vivaldi va composar els seus quatre concerts de Les quatre estacions pels voltants de l’any 1721. En aquell moment estava molt clara la separació en quatre blocs