Després de que l’octubre més calorós de la història a Catalunya provoqués la segona floració de diverses plantes silvestres i arbres fruiters aquesta tardor, l’hivern temperat que estem vivint ha tornat a provocar la descoordinació dels cicles biològics de moltes espècies. Per una banda, insectes com la processionària o els mosquits han avançat el seu període d’activitat. Per l’altra, seguint la dinàmica de l’avançament fenològic, multitud de plantes han tret les seves primeres flors o fulles abans d’hora.
Centrant-nos en el segon cas, el de les plantes, hi ha moltes espècies que han modificat els seus ritmes habituals. Tots els exemples que es presenten a continuació es coneixen gràcies a la meravellosa tasca del voluntariat de l’observatori ciutadà RitmeNatura, al qual tothom pot sumar-hi les seves pròpies aportacions a través de l’aplicació iNaturalist. Descobreix com participar-hi aquí.
La recollida de totes aquestes observacions fenològiques per part de l’observatori ciutadà RitmeNatura és possible gràcies als projectes FenoAula i Barcelona Reconnecta, els quals compten amb la col·laboració de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats i el Pla Clima de l’Ajuntament de Barcelona, respectivament.
L'ametller, un clàssic de cada any
Tot i que no és estrany veure ametllers (Prunus dulcis) amb alguna flor oberta durant aquesta època de l’any, sí que és destacable veure’n algun en fenofase de plena floració, és a dir, amb la majoria de les seves flors obertes. A més, cal tenir en compte que aquest any el fred s’ha fet esperar fins a mitjans de gener i que, per tant, totes aquestes flors es veuran exposades a les glaçades. Per tant, aquesta floració primerenca pot ser una autèntica font de maldecaps per a tots aquells agricultors que, arribat el moment, volen tenir una bona collita d’ametlles, els fruits secs que deriven de les flors d’ametller pol·linitzades.
No hem d’oblidar que aquesta espècie ja va ser una de les protagonistes de la segona floració observada fa tan sols unes setmanes. Això significa que alguns d’aquests arbres ja carreguen amb una despesa innecessària d’energia de finals de tardor i que una nova floració infèrtil deguda a les glaçades podria tenir greus conseqüències.
La porrassina, el cebollí avançat a Barcelona
La porrassina o cebollí (Asphodelus fistulosus) és d’aquelles petites herbes espontànies anuals que normalment passen desapercebudes. De fet, quan l’observatori RitmeNatura va rebre l’observació d’una de les seves flors obertes a Barcelona, ningú va donar-li especial importància. Al revisar-la, però, es van adonar que la seva floració s’havia avançat considerablement.
Aquesta planta, que com la ginesta és autòctona mediterrània i invasora en altres regions del món, acostuma a començar a florir al febrer i ho ha fet abans d’acabar l’any.
L'estepa blanca, el rosa a deshora
Parlar de l’estepa blanca (Cistus albidus) és fer-ho d’una planta tan curiosa com fàcil d’identificar: fulles verdes i vellutades, fruits en càpsula que s’obren molt però no acaben mai de caure… Però si per alguna cosa se la reconeix és per les seves flors rosades. Aquestes són arrugades i extremadament fràgils. Tant és així que si algú prova d’arrancar-les, en uns pocs segons hauran perdut el seus 5 pètals.
El fet és que aquesta preciositat sol començar a florir amb el temps primaveral de l’abril. És cert que pot començar a fer-ho molt abans, fins i tot al mes de gener com enguany, però no deixa de ser atípic.
Els rosers, protagonistes a les xarxes
L’avançament floral que ha despertat més inquietud i sorpresa entre el voluntariat i la població general a les xarxes socials és la dels rosers (gènere Rosa). Tot va començar a principis d’any amb un tuit de l’ecòleg Josep Maria Mallarach on relatava la identificació de roses florides a Olot, les Preses, Manresa… i invitava a la gent a descobrir noves localitzacions d’aquesta alteració fenològica.
Tal com va explicar el director del CREAF, Joan Pino, a TV3: «És una floració a destemps, però potser no és tant estranya a les regions costaneres perquè estem tenint un hivern notablement suau. El que no és tan habitual és que això passi en zones més interiors on el fred arriba abans i és més intens, com està sent el cas a La Garrotxa, Osona o el Ripollès on també s’han obert les roses. Tampoc és tan habitual que les floracions portin tant de temps fent-se que ja hi hagi gavarrons (fruits) recents.»
Joan Pino afirma que aquests fenòmens seran cada cop més freqüents degut al canvi climàtic. Preguntat per les conseqüències que pot tenir aquest avançament floral, l’ecòleg ho té força clar: «S’allarguen els períodes d’activitat vegetativa de les plantes i, per tant, la planta està activa durant més temps i requereix més aigua en un context on cada cop hi ha més sequera. D’altra banda, aquests canvis no tenen per què produir-se igual en tots els organismes i poden haver-hi desacoblaments temporals entre, per exemple, les flors de les plantes i els seus insectes pol·linitzadors. Aquest fet pot comportar problemes en el desenvolupament dels fruits i la producció agrària».
Les roses, molt presents en la cultura catalana gràcies a la llegenda de Sant Jordi, solen aparèixer arribada la primavera i, per tant, enguany s’han avançat diverses setmanes o mesos, depenent de la zona.
La perera, intercanviant flors per fulles
Si fa unes setmanes parlàvem de que els arbres fruiters havien fet les estranyíssimes segones floracions a la tardor, ara sembla que alguns han confós les fulles i les flors. La perera (Pyrus communis) és un dels arbres fruiters més importants de les regions temperades d’Europa. De la mateixa manera que l’ametller, és caducifoli i treu abans les flors que les fulles… o així solia ser.
Aquest any la brotada de les fulles d’algunes pereres s’ha avançat a la floració, la qual sol produir-se entre els mesos de març i abril. Per tant, la brotada de les pereres avançades s’ha pruït entre 2 i 3 mesos abans de l’habitual. És el cas d’aquesta observació d’Albatàrrec, al Segrià.
Com veiem, la primavera no s’ha avançat només per a la sortida de les flors, sinó també per a la brotada de les fulles. Si a continuació s’obren les flors i aquestes s’exposen a les glaçades, què passarà amb la producció de les peres que n’han de sorgir?
La murtra, de maig a gener
«Veure la murtra (Myrtus communis) tant florida el 9 de gener és una altra mostra del canvi climàtic que estem presenciant«. No són declaracions dels investigadors de l’observatori RitmeNatura, si no de Paquita Gruart, la voluntària que va veure les flors d’aquesta planta i les va compartir a Instagram. «La floració d’aquesta planta és a la primavera o estiu. No vull pensar en l’estrès que patirà quan arribin les glaçades. Cal molta consciència del moment» sentenciava.
La malva comuna, l'afectada de les ruderals
La malva comuna, malva major o malva de cementiri (Malva sylvestris) és una herba anual molt habitual de vorades de camps i camins, margenades i altres hàbitats ruderals. Per tant, és una espècie ruderal que té preferència per sòls nitrificats i alterats. Però fins i tot aquestes espècies que sembla que s’acostumin a tot i romanguin inalterades a l’entorn, veuen els seus cicles modificats pel canvi climàtic.
La primavera avançada que hem viscut a principis d’any ha fet que es vegin malves completament florides al gener quan normalment fan la floració a partir del mes de març.
La ginesta, un cas flagrant
La ginesta (Spartium junceum) és un arbust molt conegut, no només per ser una planta nativa de la regió mediterrània sinó també per la seva importància econòmica i cultural a Catalunya. De fet, és especialment coneguda per les seves flors grogues, les quals acostumen a desenvolupar-se entre abril i juliol.
Aquest any, però, la ginesta ha avançat molt la seva floració i fins i tot abans de Cap d’any ja teníem observacions de les seves flors papilionades. Per tant, l’inici de la seva floració s’ha arribat a avançar fins a quatre mesos.
L'argelaga negra, seguint a la ginesta
Moltes de les formacions vegetals típicament mediterrànies es caracteritzen per la presencia d’un sotabosc dens de matollars secs, punxents i amb boniques floracions. Algunes de les espècies que les formen són la ginesta, anteriorment mencionada, i l’argelaga negra (Calicotome spinosa). Aquesta, com la seva germana de la família de les fabàcies, ressalta per les seves flors grogues i papilionades. A més, com el seu nom científic indica, es tracta d’un arbust molt espinós.
El fet és que aquesta espècie mediterrània acostuma a florir entre els mesos de març i maig i, oh sorpresa, enguany s’ha passat a la moda del gener.
Caldrà veure com sobreviuen totes aquestes flors a les glaçades i si, després d’anys d’efectes del canvi climàtic, les formacions vegetals típicament mediterrànies poden mantenir la seva estructura.
El càdec, un altre arbust avançat
El càdec (Juniperus oxycedrus) completa el trident dels arbusts típicament mediterranis que han patit l’avançament primaveral d’enguany. Juntament amb la ginesta i l’argelaga, el càdec també acostuma a començar a florir entre març i abril i aquest any ho ha fet al gener.
En aquest sentit, els individus que han florit ho han fet plenament, amb més de la meitat de les flors obertes. És el cas del càdec de la fotografia, localitzat en plena floració a Olesa de Montserrat a mitjans de gener.
La prunera, florint durant la setmana dels barbuts
Instagram ha tornat a ser un aliat del seguiment fenològic de la vegetació de Catalunya. Antoni Seguí, un voluntari habitual de l’observatori RitmeNatura, s’hi sorprenia al veure una prunera de Santa Rosa (Prunus domestica) començant a florir al gener. «En teoria les prunes es cullen la segona quinzena d’agost, d’aquí ve el nom d’aquesta prunera i avui, 15 de gener, ja ha començat la floració. No vull ni pensar què passarà aquesta setmana dels barbuts que hem iniciat.» explicava a la seva publicació.
Les pruneres acostumen a florir entre març i abril i, com es pot comprovar en aquest exemple, algunes porten diversos mesos d’avançament.
La setmana dels barbuts és la que inclou els dies 15 i 17 de gener (Sant Pau l’Ermità i sant Antoni Abad, respectivament) i tradicionalment se la considera la més freda de l’any. Enguany sembla que s’ha complert aquesta creença. Què passarà amb aquestes flors de la prunera?
La vinya, brotada dos mesos abans de l'habitual
El vi és, sense dubte, una de les begudes més estimades i consumides de la història de la humanitat i, en conseqüència, la vinya (Vitis vinifera) és una de les plantes més cultivades i estudiades.
El cicle de brotada, floració, verema, caiguda les fulles i poda està perfectament controlat i monitoritzat per l’espècie humana. O no?
Els ceps del Penedès i la Terra Alta no s’han escapat de l’avançament primaveral i han començat a brotar un parell de mesos abans del que és habitual. Caldrà fer-ne un seguiment exhaustiu per veure si es tracta d’una segona brotada o bé ja és la definitiva i, en cas que sigui així, quines conseqüències té aquest descontrol fenològic en la producció del raïm.
