FenoTwin

FenoTwin és un projecteFenoTwin que va dur a terme l’observatori ciutadà RitmeNatura durant el curs 2021/22 amb l’objectiu de fomentar la cultura de l’observació fenològica entre els ciutadans com a eina per a la presa de consciència del canvi climàtic i els seus efectes en la natura. En aquest sentit, van oferir una doble eina basada en el concepte de Digital Twin (bessó digital en anglès) aplicat a l’observació fenològica. 

A banda de presentar digitalment l’estat real de la fenologia sobre el terreny (mapa fenològic), a FenoTwin l’accepció també implicava combinar dos maneres bessones d’estudiar la fenologia: la teledetecció i l’observació fenològica tradicional. D’aquesta manera, es va crear un veritable «bessó digital de la fenologia a Catalunya» a partir dels beneficis d’ambdues aproximacions.

Va comptar amb la col·laboració de la Fundació Espanyola per la Ciència i la Tecnologia (FECYT) del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats i va ser desenvolupat pel Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) i el departament de Geologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. A més, també hi van col·laborar activament el Servei Meteorològic de Catalunya, l’Oficina de Ciència Ciutadana de Barcelona i la Fundació Caixa d’Enginyers. La base de dades de ciència ciutadana del projecte es troba allotjada a la plataforma iNaturalist.

Observació Fenològica Tradicional
Observació Fenològica per Teledetecció

Per una banda, la observació fenològica tradicional implica la dedicació del xarxes de voluntariat i observatoris de ciència ciutadana que poden tenir molts anys de trajectòria, com és el cas del FenoCat o del propi observatori de RitmeNatura. D’altra banda, els avenços en tecnologies d’observació de la Terra permeten observar, a partir d’imatges de satèl·lit d’alta resolució del programa Copernicus de la ESA, índex de vegetació adequats per a monitoritzar el grau de verdor de les espècies vegetals, de manera que és possible derivar amb precisió el seu estat fenològic.

La innovació de FenoTwin requeia en que l’eina i el coneixement eren co-creats pels propis ciutadans amb la seva aportació d’observacions fenològiques. Així, els ciutadans van ajudar a crear, de manera comunitària, una base de dades d’observacions fenològiques que, combinada amb les dades procedents de teledetecció, va permetre generar el Digital Twin o mapa fenològic de Catalunya. Aquest mostra l’evolució dels episodis fenològics al llarg del temps, ajudant a visualitzar l’impacte del canvi climàtic sobre els cicles vitals de la vegetació. Al mateix temps, ajuda als científics a complementar la visió fragmentada que es pot obtenir des de l’espai.

Aquest vídeo mostra un reportatge sobre l’escurçament de la tardor i la importància de combinar les dues formes d’observar la fenologia. Va ser emès al programa Tot es Mou de TV3 el 22 de novembre de 2021. Al reportatge, el periodista Pere Renom parla amb l’investigador Miquel Ninyerola, del Departament de Biologia Animal, Vegetal i Ecologia de la Universitat Autònoma, i Gerard Gaya, tècnic de comunicació de RitmeNatura.

El bessó digital

Un Digital Twin o «bessó digital» és la generació o recopilació de dades digitals que representen un objecte físic.

Bessó Digital
La idea del bessó digital sorgeix en el sector industrial. Imatge: SumitAwinash

És a dir, es tracta de rèpliques virtuals d’objectes o processos que simulen el comportament dels seus homòlegs reals. És una concepte concebut en el món de l’enginyeria i el sector industrial que mai abans s’havia aplicat en l’àmbit de la fenologia i la ciència ciutadana. És per això que la idea del projecte FenoTwin va ser tan innovadora.

Les observacions recollides en últim terme a la plataforma iNaturalist en combinació amb els productes de fenologia derivats de la teledetecció van permetre replicar el comportament real de la fenologia i obtenir un mapa millorat de la situació fenològica del territori català. Tota aquesta informació va constituir el Digital Twin o bessó digital, materialitzat automàticament al servidor i presentat en forma de mapa dinàmic. El resultat va ser una eina potent, atractiva i pròxima que facilita la comprensió de la dinàmica fenològica i els efectes del canvi climàtic a Catalunya mitjançant visualitzadors de mapes animats i storymaps sense sortir de casa.

A mesura que es s’ha anat generant el bessó digital amb les observacions ciutadanes i les dades dels satèl·lits, FenoTwin va tenir la informació necessària per a activar un innovador sistema d’alertes que avisava per xarxes socials quan es donen les condicions per esperar un determinat canvi fenològic en una espècie concreta. D’aquesta manera es va produir una optimització de l’observació fenològica ciutadana avisant amb antelació dels canvis fenològics que s’esdevenien i es va contribuir a la formació científica de la ciutadania, la qual ha anat desenvolupant coneixements sobre els cicles vitals de les diverses espècies observades.

Vessant educativa

Per tal de promoure l’observació prolongada de la fenologia i fomentar la presa de consciència del canvi climàtic i els seus efectes sobre la naturalesa entre els més joves, dins el projecte FenoTwin es van incloure una sèrie de tallers educatius i activitats de divulgació dirigides a centres d’educació primària, secundària, formació professional i batxillerat. Aquests es van desenvolupar majoritàriament dins el marc territorial de la província de Barcelona, excepte algun cas de taller online.

Als tallers de FenoTwin es van introduir conceptes tan importants com la fenologia, el canvi climàtic o la ciència ciutadana, entre d’altres, i es va transmetre la importància de la implicació de tota la societat en la ciència. A més, no van ser tallers purament teòrics, sinó que constaven d’una part pràctica d’observació fenològica, ja que la intenció era que l’alumnat apadrinés diversos arbres o plantes i n’observessin els canvis fenològics periòdicament al llarg de tot el curs.

Per tal de fortificar i premiar aquest compromís dels centres Segell FenoCentre 2022 i el seus respectius alumnats amb l’observació fenològica de RitmeNatura, l’equip del projecte va dissenyar el segell FenoCentre. Aquesta acreditació busca distingir aquelles escoles o instituts que participin activament i de forma continuada durant tot un curs amb RitmeNatura, assenyalant-se com a centres que es sensibilitzen amb la crisi climàtica actual i busquen traslladar aquesta inquietud al seu alumnat. A més, aquest segell ha permès crear una xarxa de FenoCentres que poden compartir idees, experiències i aprenentatges a través de l’observatori RitmeNatura i el projecte FenoTwin.

Inicialment s’havia planificat la execució de 16 tallers en el marc temporal del projecte FenoTwin (curs 2021/22). Tot i això, la gran allau de peticions de centres que volien participar d’aquesta iniciativa i tenir l’oportunitat de distingir-se com a FenoCentres (més de 40 peticions en total) va fer que es s’ampliés aquest límit i es desenvolupessin un total de 20 tallers educatius en 19 centres diferents (13 a secundària, 3 a batxillerat, 2 a formació professional i 2 a primària).

Breu reportatge de la televisió de Viladecans sobre el taller FenoTwin realitzat amb un grup de 4rt d’ESO del col·legi St. Gabriel d’aquesta localitat. El tècnic de comunicació de RitmeNatura Gerard Gaya explica la importància de la vessant educativa d’aquest observatori ciutadà i què implica el nou segell de FenoCentre i un parell d’alumnes ens relaten la seva experiència.

Durant el projecte FenoTwin, es van realitzar tallers educatius i van tenir l’oportunitat de crear xarxa els següents centres educatius:

Vessant social

A més dels tallers en centres eductius, l’equip de RitmeNatura també va participar en d’altres activitats dins el marc del projecte FenoTwin. Es va participar en diversos Bioblitzs, jornadescongressosfestes científiques, etc.

Activitats en les quals va participar l’equip de RitmeNatura en el marc del projecte FenoTwin:

Jornada final del projecte

El 15 de juny de 2022 es va celebrar la jornada final del projecte FenoTwin. Es van fer intervencions tècniques sobre l’observació de la fenologia a llarg termini a càrrec del Servei Meteorològic de Catalunya, la importància de la teledetecció a càrrec del CREAF i els resultats de FenoTwin amb la presentació del bessó digital de la fenologia a Catalunya a càrrec de la coordinadora de RitmeNatura, Ester Prat.

Tot i això, es va voler centrar els esforços de la jornada en la vessant educativa i, per tant, va haver espai per a la intervenció de diversos professors de FenoCentres, un intens debat obert sobre la introducció de la ciència ciutadana a les aules i el reconeixement i entrega de diplomes als 18 FenoCentres del curs 2021/22, el primer d’aquesta xarxa educativa.

La jornada va ser tot un èxit i va aconseguir omplir de gom a gom la sala Pere i Joan Coromines de l’Institut d’Estudis Catalans de Barcelona.

Cartell Jornada Final FenoTwin