El pi pinyer, pi campaner, pi de pinyons o pi pinyoner (Pinus pinea) és un arbre de la família de les pinàcies amb escorça clivellada i de color marró-rogenc. Presenta una capçada densa, en fase adulta, en forma de para-sol i pot assolir fins a 30 metres d’alçada. Es caracteritza per la seva llavor comestible, el pinyó. És originari de la regió mediterrània.
- Fulles: Són perennes, en forma d’agulla (acícules), agrupades per parelles com a la resta de pins autòctons. Tenen una llargada d’entre 10-15 cm (fins a 20 cm).
- Flors: Com a la resta de pins, hi creixen flors masculines i femenines per separat. Les masculines són allargades i de color groc, agrupant-se en cons abundants. Les femenines es situen a les rames més joves i maduren per donar lloc a les pinyes.
- Fruit i llavors: Les pinyes són entre ovalades i esfèriques. Mesuren entre 10 i 15 cm de longitud i maduren al tercer any. Dins s’hi formen pinyons d’1 cm de longitud, coberts d’una escorça dura però carnosos i molt saborosos per dins. A la península ibèrica es recullen les pinyes entre novembre i gener.
- Usos: La seva fusta, lleugera i flexible, s’utilitza en ebenisteria i en estructures de construcció marítima.
Diapositiva anterior
Diapositiva siguiente
