El pi blanc, pi bord o pi garriguenc (Pinus halepensis) és una conífera de fulla perenne de la família de les pinàcies originari de la regió mediterrània. Aconsegueix els 20 m d’altura i el seu creixement és ràpid. La capçada és de forma cònica en individus joves i columnar o irregular en adults. Està present en boscos secs de tipus mediterrani d’Europa, Àsia occidental i el nord d’Àfrica. Històricament s’ha vist bastant afavorit a la península ibèrica per la seva utilització en repoblacions. També ha crescut demogràficament pel fet de ser una espècie oportunista que ha aprofitat molt els nínxols disponibles que ha anat deixant l’abandonament dels cultius. Els incendis també n’afavoreixen la propagació (és una espècie piròfita), ja que d’una banda el foc fa afavoreix l’obertura de les pinyes i el seu esclafit per tal de escampar-ne les llavors.
- Tronc i escorça: Tortuós i inclinat en adults, amb una escorça gruixuda i de marronosa o grisenca, formada per plaques rectangulars separades per solcs profunds.
- Fulles: Mesuren entre 6 i 13 cm de llarg i 0.7 i 1 mm d’ample i tenen forma d’agulla (aciculars), són de color verd clar i es disposen agrupades de dos en dos.
- Flors: En un mateix arbre hi ha flors masculines i femenines. Les masculines són com una petita pinya groga (10-12 mm). Les femenines són petites, violàcies, menys nombroses i difícils d’observar perquè surten a les branques superiors.
- Fruit: Les llavors es diuen pinyons i venen protegides dins de pinyes còniques de 6-12 cm. Algunes s’obren al madurar per deixar anar els pinyons, però altres (seròtines) prenen tonalitat grisenca i mantenen els pinyons intactes durant anys, obrint-se només en cas d’incendi.
