El pi roig, pi cerrut, pi vermell, pinassa, pi rojal o rojalet (Pinus sylvestris) és un arbre de la família de les pinàcies, dins la divisió de les coníferes. Pot assolir fins a 40 metres d’alçada i creix al nord d’Euràsia. La referència del seu nom comú refereix a la seva escorça, la qual es caracteritza per tenir un color vermell pujat a la part alta del tronc i bruna-vermellosa a la part inferior. La seva capçada és cònica quan és jove, passant a ser més irregular quan és adult.
- Tronc i escorça: Té un tronc recte i prim, de vegades nuós i recargolat. L’escorça està molt esquerdada i té aquest color vermell metàl·lic que el caracteritza.
- Fulles: Són perennes, en forma d’agulla (acícules) que, com en tots els pins autòctons, s’agrupen per parelles. Tenen un color verd blavós i una llargada d’entre 3-6 cm. Són rígides, punxants, de secció semicircular, arrodonides en el dors i finalment dentades.
- Flors: Com tots els pins, té separades les flors masculines i les femenines. Les femenines s’agrupen en cons de forma oblonga i de color castany i es disposen de manera aïllada. En canvi, les masculines són grogues i s’agrupen en cons al final de les branques de forma molt més abundant.
- Fruit i llavors: Les pinyes mesuren entre 3 i 8 cm de llarg i es troben unides a les branques per un peduncle curt.
Diapositiva anterior
Diapositiva siguiente
