Pi roig

El pi roigpi cerrutpi vermellpinassapi rojalrojalet (Pinus sylvestris) és un arbre de la família de les pinàcies, dins la divisió de les coníferes. Pot assolir fins a 40 metres d’alçada i creix al nord d’Euràsia. La referència del seu nom comú refereix a la seva escorça, la qual es caracteritza per tenir un color vermell pujat a la part alta del tronc i bruna-vermellosa a la part inferior. La seva capçada és cònica quan és jove, passant a ser més irregular quan és adult.

  • Tronc i escorça: Té un tronc recte i prim, de vegades nuós i recargolat. L’escorça està molt esquerdada i té aquest color vermell metàl·lic que el caracteritza.
  • Fulles: Són perennes, en forma d’agulla (acícules) que, com en tots els pins autòctons, s’agrupen per parelles. Tenen un color verd blavós i una llargada d’entre 3-6 cm. Són rígides, punxants, de secció semicircular, arrodonides en el dors i finalment dentades.
  • Flors: Com tots els pins, té separades les flors masculines i les femenines. Les femenines s’agrupen en cons de forma oblonga i de color castany i es disposen de manera aïllada. En canvi, les masculines són grogues i s’agrupen en cons al final de les branques de forma molt més abundant.
  • Fruit i llavors: Les pinyes mesuren entre 3 i 8 cm de llarg i es troben unides a les branques per un peduncle curt.
Pi roig
Port del pi roig
Port del pi roig. Autoria: ClémentGodbarge (CC BY-SA 3.0)
Escorça del pi roig
Escorça del pi roig. Autoria: Ramin Nakisa (CC BY-SA 3.0)
Fulles del pi roig
Fulles del pi roig. Autoria: Luis Fernández García (CC BY-SA 2.1 ES)
Flors masculines del pi roig
Flors masculines del pi roig. Autoria: Isidre blanc (CC BY-SA 4.0)
Calendari de les fenofases del pi roig
Fenofase 1
Pi roig sense flors
Fenofase 2
Inici de la floració del pi roig
Fenofase 3
Plena floració del pi roig
Diapositiva anterior
Diapositiva siguiente

Share:

Facebook
Twitter
Pinterest
LinkedIn

Related Posts

Himenòpter polinitzant la flor d'una malva comuna. Font: Jose Luís Ordoñez.

Està desapareixent la primavera?

Vivaldi va composar els seus quatre concerts de Les quatre estacions pels voltants de l’any 1721. En aquell moment estava molt clara la separació en quatre blocs