Fa un mes i mig vam donar la benvinguda al 2022 entre la màniga curta i la llarga. Vam viure unes temperatures força superiors al que sol ser habitual per a aquesta època de l’any i això, conseqüència del canvi climàtic, està alterant novament els ritmes de la natura. Just la setmana després de l’augment de temperatures de principis d’any ja vam començar a rebre les primeres observacions d’ametllers florits. Tot i que aquests són dels arbres més primerencs a l’hora de florir, solen fer-ho de cara al febrer i, per tant, podem parlar d’un cert avançament en la floració. Aquestes són només algunes de les conseqüències fenològiques que està tenint el canvi climàtic a Catalunya. Precisament la setmana passada explicàvem que la manca de pluges també fa avançar la primavera a l’hemisferi nord. Sobre la resta, n’ha parlat aquesta setmana el nostre tècnic de comunicació, Gerard Gaya, a la secció del temps del programa Via 15 de Betevé, dirigida pel meteoròleg Manel Cascante.
Recuperem la primera part del reportatge, emesa a partir del minut 22 de l’edició del passat dimarts:
«El que estem veient en els ametllers és només un exemple del que veurem en tots els arbres fruiters, on la floració es dona cada cop abans. Si, com en el cas d’aquest any, primer fa uns dies de calor que provoquen la floració i després tornen les gelades, les flors es poden veure molt perjudicades i, en conseqüència, també la collita de fruits posterior» ha explicat Gerard. Un estudi recent del CREAF ha demostrat que l’efecte de les glaçades va a pitjor. «En realitat, amb el canvi climàtic anem tenint progressivament cada cop menys dies de glaçades, però en canvi els arbres s’hi s’enfronten més cops del que ho feien abans» ha aclarit el nostre tècnic.
Finalment, Gerard ha remarcat la importància de tenir dades per tal d’estudiar aquests canvis en la fenologia i com RitmeNatura pot ser el projecte a través del qual la ciutadania proporcioni aquesta informació als científics, «Aquestes aportacions de la gent es combinen amb les imatges per satèl·lit per treure conclusions més sòlides sobre els canvis en la fenologia».
El reportatge complet s’ha dividit en dues parts. La segona, emesa ahir, s’ha centrat més en les conseqüències globals del canvi climàtic respecte les estacions. Recuperem-la a partir del minut 23:
«Les estacions de transició, primavera i tardor, són cada cop més estretes perquè cada cop els contrastos entre fred i calor es produeixen de manera més brusca. Això provoca que les fulles dels caducifolis surtin abans i caiguin més tard, tenint un període fotosintètic més llarg i requerint més aigua. Això pot portar al col·lapse perquè sabem que les sequeres a la mediterrània són cada cop més intenses i, per tant, la disponibilitat d’aigua és menor.» ha explicat Gerard.
Aquesta problemàtica no afecta només a les plantes, sinó que tots els ecosistemes es poden veure alterats. «Posem l’exemple d’una papallona que pol·linitza una flor específica. Si la papallona emergeix a la mateixa època tots els anys però la flor cada cop s’obre més aviat, pot arribar a passar que no es trobin en el temps. És el que coneixem com una asincronia en els seus cicles fenològics.» Finalment, Gerard ha explicat el projecte FenoTwin que estem duent a terme aquest any gràcies a la col·laboració de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats.
