“Déu n’hi do la calor que hem patit aquest octubre!”, ha estat un comentari força comú arreu del territori català durant les darreres setmanes, i no només ho hem notat les persones. Quina ha estat la resposta de la natura davant d’aquests valors anòmals de la temperatura? Les dades de la xarxa FenoCat del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) i de l’observatori ciutadà RitmeNatura del CREAF confirmen que plantes com la farigola, la ginesta o molts arbres fruiters (ametllers, cirerers, pruneres, pereres…) han florit una segona vegada durant aquesta tardor, un fet molt poc habitual que ha sorprès al voluntariat de les dues xarxes de seguiment fenològic de Catalunya. A banda, els projectes científics també han detectat que un any més la caiguda de les fulles s’ha endarrerit i que els colors de la tardor arriben al punt àlgid més tard que de costum.
La fenologia és la ciència que descriu i estudia les relacions entre el clima i el calendari natural de les espècies (floració de les plantes, maduració dels fruits, migració dels ocells, etc.). Quan s’altera algun factor climàtic, com l’elevada temperatura d’aquest setembre i especialment de l’octubre, es poden observar canvis en els ritmes de les espècies. Un exemple són les segones floracions observades durant les darreres setmanes en moltes plantes. “Val a dir que aquestes floracions de tardor són més discretes que les de primavera, però per a les plantes poden suposar la despesa d’uns recursos que podrien necessitar a la primavera, en el moment de màxima activitat vegetativa”, comenta Ester Prat, coordinadora de l’observatori ciutadà RitmeNatura del CREAF.
Fulles que no cauen
Un altre efecte molt vistós d’aquest estiu que s’allarga i d’aquesta tardor que s’escurça és una caiguda de les fulles que s’ha endarrerit aquest 2022. “Ja fa anys que observem aquesta tendència i enguany s’ha repetit el fenomen: la caiguda i el canvi de color de les fulles arriba unes setmanes més tard segons el que toca a cada zona de Catalunya”, comenta Jordi Cunillera, cap de l’Equip de Canvi Climàtic de l’SMC. Si fa més calor, els arbres caducifolis mantenen les fulles durant més temps i, per tant, aquestes cauen més tard i “es modifica temporalment tot el cicle de descomposició”, acaba Cunillera.
En efecte, el butlletí mensual que elabora el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), reflecteix que ha estat l’octubre més calorós des de 1950, com a mínim. Així, la temperatura mitjana d’aquest mes en algunes zones del país ha estat fins a 4 °C o 5 °C superior al valor mitjà del període 1961-1990.
Barcelona reconnectarà amb la natura observant les estacions
Els responsables del dos projectes de seguiment de la fenologia a Catalunya coincideixen en que cal seguir estudiant aquests canvis en el cicle natural de les espècies en una situació de canvi climàtic com l’actual. En aquest sentit, l’SMC i el CREAF creuen que tothom pot aportar-hi el seu gra de sorra i és per això que, conjuntament amb la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), impulsen el nou projecte de ciència ciutadana Barcelona Reconnecta. La iniciativa proposa explicar a la ciutadania l’impacte del canvi climàtic en els calendaris naturals mitjançant l’observació, una eina de reconnexió amb la natura –especialment en un entorn urbà com és la ciutat de Barcelona–.
El projecte és possible gràcies al finançament de l’Ajuntament de Barcelona a través del Pla d’Acció per l’Emergència Climàtica 2030. L’equip de Barcelona Reconnecta desenvoluparà una sèrie de tallers que aprofundiran en conceptes com fenologia, canvi climàtic i ciència ciutadana, i on es formarà sobre l’observació fenològica. En aquest sentit, es busquen instituts d’educació secundària, aules ambientals, centres cívics, associacions i entitats en general que vulguin reconnectar amb la natura a través de la seva observació. Qualsevol centre o entitat que hi estigui interessada pot contactar amb aquest projecte a través del correu electrònic bcn.reconnecta@creaf.uab.cat.
Durant el curs acadèmic 2022/23, l’observatori RitmeNatura ha estat realitzant el projecte FenoAula, el qual compta amb la col·laboració de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT) del Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades.