Quan veiem una planta florida, rarament ens plantegem si la presència de les seves flors és normal o no per a aquella època. Ens limitem, en algunes ocasions, a fer-li una foto, pujar-la a les xarxes socials i gaudir dels seus colors i la seva olor. Les plantes, però, són més complexes del que solem pensar. Segons les dades de l’observatori ciutadà RitmeNatura del CREAF, amb suport del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), 214 espècies de plantes han florit quan no els tocava a Catalunya entre juliol de 2023 i juny de 2024 a causa de l’escalfament global. Arbres fruiters, vinya, estepes, roselles, esbarzers, ginestes, malves, etc. han patit avançaments florals, així com segones floracions en una estació de l’any que no correspon -algunes plantes han confós la tardor i la primavera-. Concretament, les espècies que han estat més citades durant aquest període florint quan no els tocava han estat la ginesta (Sparium junceum), la calcida blanca (Galactites tomentosus), el bruc d’hivern (Erica multiflora), la prunera (Prunus domestica) i la sempreviva (Helichrysum stoechas).
Pel que fa a aquesta tardor, la tendència s’ha mantingut i des de mitjan setembre s’ha tornat a detectar gairebé 60 espècies traient flor quan no els tocava.
Per fer un seguiment d’aquesta situació de la mà de la conscienciació ambiental, l’observatori ciutadà RitmeNatura engega aquest curs 2024/25 un nou projecte, FenoRural, que fa una crida a la participació de la població de zones rurals i permetrà visitar diversos instituts d’aquestes regions per tal d’intentar rebre dades fenològiques d’arreu de Catalunya durant els pròxims 2 anys.
Més afectacions al litoral
Tot i que el canvi climàtic pot afectar de forma molt desigual segons la zona, s’ha vist plantes amb floracions anòmales a gran part de Catalunya. El voluntariat de RitmeNatura ha registrat anomalies en 35 comarques i 138 municipis diferents entre juliol de 2023 i juny de 2024.
En concret, les comarques amb major percentatge de floracions anòmales són el Baix Empordà, el Montsià i el Tarragonès, on aproximadament una de cada deu observacions recollides mostrava una floració fora de l’època habitual. En canvi, hi ha deu comarques on no hem rebut cap notificació de flors a destemps tot i tenir-hi força dades
“De fet, tenim molta informació i voluntariat en algunes regions, però en altres ens manca participació ciutadana. Volem solucionar aquesta descompensació per poder tenir un volum de dades important i homogeni a tot Catalunya. Per això potenciem projectes de ciència ciutadana que arribin fins a l’últim racó del país” conclou Gaya.
Aquest recull d’observacions fenològiques anòmales s’ha realitzat en el marc del projecte FenoRural de l’observatori RitmeNatura, que s’està duent a terme des del passat juliol i que durarà fins a juny de 2026, compta amb la col·laboració de la Fundació Espanyola per la Ciència i la Tecnologia (FECYT) del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats.
