El presseguer (Prunus persica) és un arbre fruiter caducifoli de fins a 6-8 m d’alçada de la família de les rosàcies. És originari de l’Afganistan, la Xina i l’Iran, va ser portat a occident pels romans i actualment és un dels arbres cultivats més importants de la mediterrània. A la península ibèrica és l’arbre fruiter més cultivat. Una varietat espontània del presseguer, també produïda pel seu fruit, és la nectarina, la qual no té la pell del préssec peluda. De fet, és habitual que els presseguers produeixin de tant en tant alguna nectarina i viceversa.
- Escorça: És llisa, de color grisós i es desprèn en petites làmines.
- Fulles: Són allargades, amb els costats més o menys paral·lels (oblongues) o amb forma de llança (lanceolades), amb la base de forma més triangular (cuneiforme) i amb l’extrem superior o àpex que disminueix fins a acabar en punta (acuminat). El marge és dentat en forma de serra (serrat) i no presenten pèls (glabres).
- Flors: Es disposen soles (solitàries) o de dos en dos (geminades) i sempre molt properes a la tija. Els pètals són de color rosat fort o vermellós i al centre presenten nombrosos estams de color porpra. Apareixen al començament de primavera.
- Fruit i llavors: El préssec és una drupa carnosa i dolça de color variable des de groc a vermell o granat i amb un os rugós i amb forma d’ametlla en el centre. La forma, pell, color i gust varien segons les nombroses varietats conreades a la península ibèrica.
Diapositiva anterior
Diapositiva siguiente
