Que el projecte FenoTwin de RitmeNatura estava sent tot un èxit ja ho deien les dades: més de 4.000 observacions fenològiques, unes 950 espècies observades, aproximadament 500 alumnes participant dels seus tallers educatius… Però el que ningú sospitava era que el millor s’havia guardat per al final. Amb el títol «Apropant la ciència ciutadana i la fenologia als centres educatius«, la jornada final del projecte ha aplegat aquest dimecres a gairebé 100 persones a la sala Pere i Joan Coromines de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i ha fet palès l’abast d’aquesta iniciativa duta a terme gràcies a la col·laboració de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats.
Aquest dimecres 15 de juny s’ha celebrat a la seu de l’IEC a Barcelona la jornada «Apropant la ciència ciutadana i la fenologia als centres educatius» de l’observatori ciutadà RitmeNatura, la qual ha posat punt final al projecte FenoTwin, una iniciativa que ha buscat durant el curs 2021/22 apropar la fenologia a la ciutadania i fomentar l’observació fenològica. Aquesta activitat matutina ha inclòs diverses intervencions tècniques sobre l’observació de la fenologia i els resultats del projecte, la presentació del bessó digital de la fenologia a Catalunya, la intervenció de diversos docents que han participat aquest any amb RitmeNatura, un intens debat sobre la inclusió de la ciència ciutadana a les aules i l’entrega de diplomes als centres que han participat activament i de forma continuada amb l’observatori ciutadà durant tot el curs, els quals passen a conformar la primera generació de la xarxa de FenoCentres.
La importància de les sèries de dades llargues per a estudiar el canvi climàtic, a càrrec de l'SMC
La primera intervenció de la jornada ha estat per part de Montserrat Busto, climatòloga del Servei Meteorològic de Catalunya o SMC (una de les entitats impulsores de l’observatori ciutadà RitmeNatura) i coordinadora de la xarxa fenològica de Catalunya FenoCat. La seva presentació ha volgut donar a conèixer l’activitat de l’SMC, les seves branques i la seva implicació en l’estudi de la fenologia a través del FenoCat i fer èmfasi en la importància de les sèries de dades llargues per poder realitzar aquest tipus d’estudis.
-
La Montserrat Busto, del Servei Meteorològic de Catalunya, ha obert la ronda d’intervencions tècniques de la jornada final de FenoTwin. Font: Pau Guzmán -
En la primera intervenció de la jornada final FenoTwin s’ha fet èmfasi sobre la importància de les sèries de dades llargues per tal d’estudiar les conseqüències del canvi climàtic. Font: Pau Guzmán
Ha posat com a exemple la tasca duta a terme per l’observador fenològic Josep Borrell, de la Serra d’Almos, el qual fa més de 50 anys que fa anotacions fenològiques dels seus camps. «Gràcies a gent així d’implicada i constant podem saber quina tendència fenològica han seguit en les darreres dècades algunes espècies de fruiters a Catalunya» ha afirmat la Montserrat. «L’objectiu del FenoCat, així com el de RitmeNatura, és arribar algun dia a tenir unes sèries de dades tan llargues com aquestes» ha conclòs. Podeu recuperar la seva presentació amb Genially aquí:
A distància i des de l'espai, així ens convida la Cristina Domingo a observar la fenologia
La segona intervenció tècnica l’ha desenvolupat la Cristina Domingo, investigadora de Sistemes d’Informació Geogràfica (SIG) de la UAB i el CREAF i membre de l’equip científic de RitmeNatura, amb una vídeoconferència, ja que es trobava fora de Catalunya per un congrés. La Cristina ens ha parlat d’un dels pilars silenciosos del nostre observatori ciutadà: l’observació fenològica des de l’espai mitjançant satèl·lits. Ha explicat quina sèrie d’aparells espacials utilitza RitmeNatura per a combinar la informació SIG amb l’observació fenològica tradicional.
-
La Cristina Domingo ha explicat perquè la teledetecció pot ser un actor clau en l’estudi dels efectes del canvi climàtic sobre la fenologia. Font: Pau Guzmán -
Tot i parlar per vídeo-conferència, la Cristina ha aconseguit que els assistents estiguessin molt atents a les seves explicacions. Font: Pau Guzmán
Com ja s’ha dit anteriorment, la teledetecció de registres fenològics per satèl·lits ha estat un pilar fonamental per al desenvolupament de FenoTwin, ja que el bessó digital s’ha nodrit de les dades obtingudes des de l’espai.
Es fan públics els resultats de FenoTwin
La coordinadora general de l’observatori ciutadà RitmeNatura, Ester Prat, ha tingut la responsabilitat de presentar els resultats de FenoTwin i el tan esperat bessó digital. Al cap i a la fi, era un dels principals atractius de la jornada. «Com a capitana d’aquest vaixell que és RitmeNatura, no pot haver-hi ningú millor per explicar-nos si hem arribat a bon port que tu, Ester» l’ha presentat amb to d’humor el tècnic de comunicació i coordinador de la jornada, Gerard Gaya.
Abans de fer públics els resultats, l’Ester ha recordat als assistents quins eren els objectius principals del projecte FenoTwin, que no eren altres que promoure la participació ciutadana a l’observatori RitmeNatura i augmentar-ne les observacions per part del voluntariat, augmentar la difusió dels efectes del canvi climàtic sobre la fenologia entre joves i escolars a través d’un ambiciós programa d’educació fenològica i, finalment, desenvolupar metodologies i tecnologies innovadores de seguiment de la fenologia a través del primer bessó digital de la fenologia a Catalunya.
D’aquesta manera, la coordinadora de l’observatori ciutadà ha presentat els resultats segons cada objectiu:
- Resultats de la promoció de la participació ciutadana: Gairebé 4.000 observacions fenològiques d’arreu de Catalunya, de 723 espècies diferents i provinents de 530 persones voluntàries. Cal destacar que aquest volum d’observacions ha representat gairebé un 75% del total d’observacions obtingudes des que s’iniciés RitmeNatura el 2015. Per tant, en un sol any s’han aconseguit el triple d’observacions que en els 6 anteriors.
- Resultats del programa educatiu: Realització de tallers en 19 escoles i instituts de la província de Barcelona, ensenyant conceptes tan importants com el canvi climàtic, la fenologia o la ciència ciutadana i practicant l’observació fenològica amb aproximadament 500 alumnes. A tot això se li ha sumat l’oportunitat per als centres de poder convertir-se en la primera generació de la xarxa de FenoCentres.
- Resultats de la innovació tecnològica: Desenvolupament d’un navegador fenològic de Catalunya que integra les observacions ciutadanes i les observacions remotes assolides mitjançant satèl·lits. També s’ha creat un mapa d’espècies dominants en àrees homogènies vistes des de l’espai que permet seguir l’evolució de la fenologia a Catalunya a escala d’espècie i amb àmbits geogràfics d’escala molt més local o regional. Finalment, aquest bessó digital també incorpora una eina que permet generar històries i relats sobre la fenologia a Catalunya a partir de les dades recollides pels ciutadans, el que es coneixen com a storymaps.
Podeu recuperar la presentació PowerPoint dels resultats de FenoTwin aquí:
L'experiència d'incloure la fenologia a les aules, explicada per dos docents dels primers FenoCentres
Un dels moments més especials de la jornada ha arribat quan han pujat a la tarima dos dels docents més estimats i valorats de la xarxa de FenoCentres: el Francesc González del col·legi Lestonnac i la Bego Vendrell de l’Escola Sant Gregori. Ells ens han detallat la seva experiència amb el projecte educatiu de FenoTwin, quins han estat els principals reptes i quin impacte ha tingut sobre el seu alumnat.
El Francesc ens ha relatat la seva experiència personal a l’hora d’incloure la ciència ciutadana a les aules, com ja va fer-ho fa uns anys amb LiquenCity (un altre projecte coordinat pel CREAF i el Real Jardín Botánico, novament amb la col·laboració de la FECYT) i com ha tornat a aconseguir amb el projecte FenoTwin de RitmeNatura. El col·legi on dona classes, Lestonnac, ha estat el tercer FenoCentre més participatiu del projecte amb l’aportació de 144 observacions fenològiques. És evident que el Francesc trasllada la seva passió per la ciència als més joves. Finalment, hem gaudit d’un magnífic vídeo on l’alumnat de Lestonnac relata la seva experiència amb RitmeNatura. Podeu recuperar-lo aquí:
Per la seva banda, la Bego ens ha portat la presentació «Fenologia a l’escola: observant el canvi» on ens ha emocionat en explicar-nos totes les anècdotes viscudes amb el seu alumnat, com ha anat veient incrementat el seu interès en l’entorn natural que els envolta a l’escola i com fa anys que adapta un contingut similar al dels tallers educatius de FenoTwin (fenologia, canvi climàtic, observació de fenofases) a cursos de totes les edats. Sense dubte, un exemple a seguir i la professora que a tots ens hagués agradat tenir de petits. Aquí podeu recuperar la seva presentació:
-
El Francesc González no només ha traslladat la seva passió científica al seu alumant, sinó que podem incloure aquí a tot el públic assistent a la jornada final de FenoTwin. Font: Gerard Gaya -
Les històries de la Bego Vendrell amb el seu alumnat han tocat la fibra de tots els presents a la jornada final de FenoTwin. Font: Pau Guzmán
El debat sobre la inclusió de la ciència ciutadana a les aules, un dels grans al·licients de la jornada
Un dels moments més àlgids d’aquesta jornada final de FenoTwin ha estat, sense dubte, l’intens debat sobre la inclusió de la ciència ciutadana a les aules. Moderat per Laura Force, tècnica de ciència ciutadana i educació del CREAF i el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural (DACC), el debat ha permès a tots els assistents dir-hi la seva. Tot i que al principi ha costat arrencar, a poc a poc la Laura ha aconseguit anar trencant el gel a través d’uns qüestionaris en línia i hi ha acabat havent una alta participació. De fet, al final els seixanta minuts dedicats s’han sentit escassos i la gent s’ha quedat amb ganes de més.
Un dels col·lectius més participatius i exigents del debat ha estat l’alumnat partícip del programa educatiu de FenoTwin, el qual ha demanat principalment «més temps a l’escola per poder fer les observacions fenològiques el millor possible». S’ha fet palès l’interès general en poder aportar encara més a la ciència. D’altra banda, diverses persones s’han interessat en la continuïtat de l’observatori ciutadà RitmeNatura a llarg termini, ja que creuen que precisament la necessitat de sèries de dades llargues de la que s’havia parlat en la primera intervenció implica una necessitat constant de finançament per a l’observatori. També han assistit a la jornada i participat en el debat diversos voluntaris independents de RitmeNatura, és a dir, els que no han participat en el projecte a través del programa educatiu. Aquest voluntariat provinent de diversos BioBlitz i altres activitats on ha participat RitmeNatura, així com voluntariat animat a través de xarxes socials, ha expressat el seu interès a continuar sumant a l’observatori.
En general, podem dir que les conclusions del debat han estat que tothom té molt interès de continuar participant i sumant a l’observatori ciutadà RitmeNatura, però que això requereix una estabilitat econòmica per part de les autoritats i, en l’àmbit educatiu, d’una continuïtat del projecte en el currículum de les escoles i instituts, per tal de tenir més temps de desenvolupar l’observació fenològica en tranquil·litat.
La primera generació de FenoCentres
La jornada final de FenoTwin ha conclòs amb l’entrega de diplomes als primers 18 FenoCentres de Catalunya i la foto de família amb tots els que han pogut assistir. La primera generació de FenoCentres de l’observatori ciutadà RitmeNatura la conformen les següents escoles i instituts:
- Institut Rubió i Tudurí (Barcelona)
- Institut Ègara (Terrassa)
- Institut Vallbona d’Anoia (Vallbona d’Anoia)
- Escola Sant Gregori (Barcelona)
- Institut Narcís Monturiol (Barcelona)
- Col·legi Lestonnac (Barcelona)
- Escola IPSI (Barcelona)
- Escola Cooperativa El Puig (Esparreguera)
- Col·legi Kostka (Barcelona)
- Institut Narcís Monturiol (Figueres) – Taller Online
- Col·legi Sant Gabriel (Viladecans)
- Escola Pia Santa Anna (Mataró)
- Escola Mestral (Sant Feliu de Llobregat)
- Escola l’Escoleta (Bellaterra)
- Institut Pablo Ruiz Picasso (Barcelona)
- Escola Isabel de Villena (Esplugues de Llobregat)
- Institut Vall d’Hebron (Barcelona)
- Institut El Joncar (Barcelona)
El projecte FenoTwin de l’observatori ciutadà RitmeNatura s’ha dut a terme durant el curs 2021/22 gràcies a la col·laboració de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats amb l’objectiu de fomentar la cultura de l’observació fenològica entre els ciutadans com a eina per a la presa de consciència del canvi climàtic i els seus efectes en la natura. A banda de presentar digitalment l’estat real de la fenologia de Catalunya sobre el terreny (mapa fenològic), a FenoTwin l’accepció també ha implicat la combinació de dos maneres bessones d’estudiar la fenologia: l’observació tradicional i la teledetecció per satèl·lits. S’ha aconseguit crear un bessó digital de la fenologia a Catalunya a partir d’aquestes dues aproximacions.
