Per segon any consecutiu, l’observatori RitmeNatura ha volgut tancar el seu projecte anual amb una trobada presencial de totes les entitats, centres educatius i voluntariat implicat. S’ha dut a terme aquest matí a la sala Prat de la Riba de la seu de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) de Barcelona sota el títol «Transferint el seguiment fenològic del canvi climàtic a les noves generacions«. Sorprenentment, ha superat l’èxit de convocatòria de la jornada de l’any passat, aplegant a 150 persones per posar punt i final de la millor manera possible al projecte FenoAula, dut a terme gràcies a la col·laboració de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats.
La jornada ha comptat amb la projecció del vídeo presentat als primers premis de ciència ciutadana de la Unió Europea, la intervenció de Montserrat Busto (climatòloga de l’SMC) per presentar la història de l’observació fenològica a Catalunya, la presentació dels resultats anuals de RitmeNatura de la mà d’Ester Prat (coordinadora general de l’observatori), la lectura de la primera storymap sobre fenologia de Catalunya, la presentació dels millors pòsters científics sobre fenologia de l’alumnat del projecte FenoAula i, finalment, l’entrega de diplomes als 19 centres educatius que conformen la segona generació de la xarxa de FenoCentres. Tot l’acte ha estat presentat i moderat per Laura Force (tècnica de ciència ciutadana i educació ambiental del CREAF) i Gerard Gaya (tècnic de comunicació de l’observatori RitmeNatura) i ha acabat amb una foto de família i un petit refriferi al claustre de la il·lustre seu de l’Institut d’Estudis Catalans del barri del Raval de Barcelona.
L'SMC ens explica que fa 125 anys ja s'observaven els canvis fenològics a Catalunya
La primera intervenció de la jornada ha estat a càrrec de Montserrat Busto, climatòloga del Servei Meteorològic de Catalunya o SMC (una de les entitats impulsores de l’observatori ciutadà RitmeNatura) i coordinadora de la xarxa fenològica FenoCat. Ha donat a conèixer la història de l’observació fenològica a Catalunya a través de la seva presentació «Diari d’observació fenològica«. S’ha remuntat a 1898, quan un professor de la Granja Experimental de Barcelona va encarregar al jove estudiant Eduard Fontserè recopilar dades meteorològiques periòdicament. Aquest es va prendre la seva tasca ben seriosament, ja que es convertiria 24 anys més tard en el fundador de l’SMC i, com no podia ser d’una altra manera, seria considerat el pare de la meteorologia professional a Catalunya. També va ser el primer en proposar fer observacions de com canviaven les espècies al llarg de l’any (fenologia).
«L’any 1929 va produir-se una resolució de la Comissió Internacional de Meteorologia Agrícola per instar a prendre també registres fenològics. Fontserè va fer-los cas i això es convertiria en un abans i un després per a l’observació fenològica a Catalunya» explica la Montserrat. Només tres anys més tard es crearia la Xarxa Fenològica de Catalunya, on ja s’utilitzava ciència ciutadana.
Podeu recuperar aquesta interessantíssima presentació amb Genially aquí:
Resultats exitosos del projecte FenoAula i primera storymap sobre fenologia a Catalunya
- La coordinadora general de RitmeNatura, Ester Prat, ha pres la paraula per tal de presentar els resultats del projecte FenoAula i la resta d’iniciatives del darrer any de l’observatori, així com llegir la primera storymap sobre fenologia de Catalunya. Era un dels motius de ser d’aquesta trobada anual i, com a tal, hi havia bastanta expectació. De fet, més enllà de les escoles, també ha assistit a la jornada algun dels voluntaris ciutadans que participen a RitmeNatura de manera individual i independent, els quals tenien ganes de saber què s’està fent amb les seves aportacions i quins resultats s’estan obtenint.
Per tal de poder contextualitzar els resultats, Ester ha volgut recordar l’objectiu principal de FenoAula: «conscienciar de l’impacte de l’emergència climàtica en els canvis dels ritmes de la natura a través de l’observació de la fenologia amb una dimensió ecològica i tecnològica«. De la mateixa manera, ha recordat que també és important tenir en compte els objectius secundaris i específics:
- Estendre, promoure i facilitar l’observació fenològica continuada a través de l’observatori ciutadà RitmeNatura i la seva integració al FenoTwin, el bessó digital de la fenologia a Catalunya.
- Transferir el coneixement científic sobre fenologia i canvi climàtic i capacitar les noves generacions amb eines innovadores per al seu aprofundiment a través de la continuïtat de la xarxa de FenoCentres.
- Incloure noves vies de recollida de dades fenològiques per a incentivar futurs potencials observadors mitjançant l’ús de drons i anotacions en fotografies de paisatges naturals.
D’aquesta manera, la coordinadora de l’observatori ha presentat els resultats segons cadascun d’aquests objectius:
- Resultats de la promoció de la participació ciutadana: Més de 12.000 observacions fenològiques d’arreu de Catalunya, de 2.269 espècies diferents i provinent de més de 550 persones voluntàries. Destaquem que aquest volum massiu d’observacions del darrer any representa dos terços del total d’aportacions obtingudes des de la creació de RitmeNatura l’any 2015. De fet, són més del doble de les que s’havien obtingut l’any anterior, el que corresponia al projecte de FenoTwin, quan els resultats ja es van considerar extraordinaris.
- Resultats del programa educatiu: Realització de 29 tallers a 21 centres educatius i entitats, el que ha representat un ensenyament vital per a més de 400 persones. Respecte als resultats de les enquestes realitzades abans i després dels tallers educatius, s’ha volgut destacar que després de la formació educativa de RitmeNatura el 74% dels assistents afirmava ser més conscient dels efectes del canvi climàtic i més de la meitat diu conèixer millor el seu entorn natural i haver descobert una altra manera de fer ciència.
- Resultats de la incorporació de noves vies de recollida de dades: S’han desenvolupat dos protocols d’observació fenològica mitjançant tecnologia dron i anotació d’imatges. Es va fer una primera volada de drons per a redactar el protocol i es realitzarà properament una segona volada per tal de validar aquest protocol.
Podeu recuperar la presentació PowerPoint dels resultats de FenoAula i la resta d’iniciatives de RitmeNatura del darrer any aquí:
Ester Prat, coordinadora general de l’observatori RitmeNatura, també ha estat l’encarregada de llegir per a tot el públic assistent la primera storymap de la fenologia a Catalunya. Aquesta repassa els esdeveniments més destacats del darrer any de l’observatori a través d’observacions fenològiques, tot seguint-les pel mapa de Catalunya. Podeu recuperar-la sencera aquí.
L'alumnat de FenoAula agafa el micròfon per explicar-nos els seus millors pòsters científics
Un dels moments més especials de la jornada ha estat, sense dubte, la presentació per part de l’alumnat de FenoAula dels millors pòsters científics sobre fenologia que han realitzat a partir de la seva experiència amb el projecte durant aquest darrer curs acadèmic. Cal destacar que només s’han seleccionat 5 pòsters per a ser exposats, però en total n’hi havia una quinzena. Podeu recuperar-los tots aquí.
La primera intervenció l’han dut a terme els alumnes Anna Martínez, Emma López i Teo Masip de l’Escola Mestral de Sant Feliu de Llobregat, presentant el seu pòster «Importància de la correcta elecció de la planta a l’hora de fer estudis fenològics«. Aquest treball fa una bona recerca envers quina és la millor planta que poden observar des del pati de la seva escola, comparant les dades de l’any passat i les actuals, ja que es tracta d’una escola que ja va formar part de la primera generació de la xarxa de FenoCentres. De la mà del seu professor Josep Marí, també incideixen en la importància de variables externes per a fer estudis fenològics, com és el cas de l’exposició solar. A l’escola Mestral estudien una parella d’ametllers i una de nesprers del Japó, distingint els que estan al Sol dels que estan a l’ombra.
A continuació ha estat el torn dels alumnes Carla Mayor, Martina Duran i Lucia Rodriguez de l’escola Sant Gabriel de Viladecans, una de les que ha portat més assistents a la jornada. Han presentat el pòster «RitmeNatura al Sant Gabriel de Viladecans«, en el qual repassen la seva experiència observant la fenologia del llimoner durant aquest curs. Han expressat gràficament el fet de que es tracti d’un arbre perennifoli, mostrant com ha tingut durant tot l’any les fulles, a diferència dels fruits i les flors que sí que han tingut una certa temporalitat. De la mateixa manera que passava amb l’escola Mestral, els Gabrielistes de Viladecans també repeteixen, de la mà del seu professor Carlos Giménez, com a part de la xarxa de FenoCentres.
Els tercers en intervenir han estat Pierre Bimbatti, Adriana Bermejo, Gerard Barrientos i Ariadna Berenguer de l’Escola Pia Santa Anna de Mataró. Han explicat el pòster «Estudi fenològic del plataner d’ombra«, el qual s’han treballat molt estèticament. Han seguit perfectament l’estructura clàssica d’un estudi científic, passant de la introducció i els materials & mètodes als resultats, la discussió i les conclusions. En part, això és gràcies a la segona formació que van rebre per part de l’observatori RitmeNatura, en la qual se’ls va explicar detalladament aquest format per tal de preparar-los per a la realització d’aquest treball final de FenoAula. Estem segurs que la seva professora Núria Benaiges també haurà contribuït a polir l’estructura d’aquests pòsters.
Les dos darreres escoles que han presentat els seus pòsters científics sobre fenologia han fet un únic treball de manera col·lectiva. Les penúltimes en explicar-lo al públic han estat Paula Centellas i Esther Suárez, alumnes de l’escola Cooperativa ElPuig d’Esparregeura. Han titulat el seu pòster com «Recerca fenològica a Esparreguera» i hi han expressat gràficament la fenologia que han estudiat sobre el lledoner, el til·ler i l’olivera. També han afegit imatges de com ha anat canviant el til·ler al llarg dels mesos d’estudi. Aquesta escola, de la mà dels seus professors Tània Ollé, Jordi Prims i Lídia Quevedo, també és repetidora a la xarxa de FenoCentres.
Per últim, les darreres en explicar el seu treball sobre fenologia han estat Uma Alvárez i Maria Martínez de l’institut Vallbona d’Anoia, les quals han optat per dissenyar una infografia de com participar a l’observatori RitmeNatura, titulada «FenoCentres«. Ho tenen més que estudiat, ja que de la mà de la directora del seu centre Pilar Rodriguez han participat en el projecte educatiu de l’observatori des de l’any passat. També van formar part, doncs, de la primera generació de la xarxa de FenoCentres i han repetit durant el curs actual, observant una gran diversitat d’espècies vegetals del seu pati envoltat de muntanyes.
La segona generació de FenoCentres
Repetint l’estructura de l’any anterior, la jornada final del projecte FenoAula ha conclòs amb l’entrega de diplomes als 19 FenoCentres de Catalunya que passen a formar part de la segona generació de la xarxa de FenoCentres i la foto de família amb tots els que han pogut assistir. Aquesta segona generació de FenoCentres de l’observatori ciutadà RitmeNatura la conformen les següents escoles i instituts:
- Institut Rubió i Tudurí (Barcelona)
- Institut Ègara (Terrassa)
- Institut Vallbona d’Anoia (Vallbona d’Anoia)
- Escola Sant Gregori (Barcelona)
- Col·legi Lestonnac (Barcelona)
- Escola Cooperativa El Puig (Esparreguera)
- Col·legi Kostka (Barcelona)
- Col·legi Sant Gabriel (Viladecans)
- Escola Pia Santa Anna (Mataró)
- Escola Mestral (Sant Feliu de Llobregat)
- Escola l’Escoleta (Bellaterra)
- Institut Pablo Ruiz Picasso (Barcelona)
- Escola Isabel de Villena (Esplugues de Llobregat)
- Institut Vall d’Hebron (Barcelona)
- Escola Mestre Morera (Barcelona)
- Institut Escola d’Oliana (Oliana)
- Escola Vedruna (Sant Sadurní d’Anoia)
- Institut Pedraforca (L’Hospitalet de Llobregat)
- Institut Esteve Albert (Sant Vicenç de Montalt)
