La jonça, junça o clavells de pastor (Aphyllanthes monspeliensis) és una planta perenne que forma mates compactes de tiges de color verd grisenc. És un endemisme mediterrani, ja que només es troba al nord-oest del Mediterrani, des d’Occitània fins a la península ibèrica, Itàlia, les illes i el nord d’Àfrica. Es pot trobar en pinedes i garrigues amb romaní i timonedes. És rara als llocs més àrids. Constitueix un tipus de pastura seca fins als 1.500 metres d’altitud, anomenada jonceda.
- Port i dimensions: Pot fer entre 10-60 cm d’alçada, definida per les seves tiges fotosintètiques que ho ocupen tot.
- Fulles: Són molt difícils de veure a simple vista perquè estan reduïdes a beines i mesuren entre 3 i 8 cm.
- Flors: Estan presents entre març i agost i són blaves o molt rarament blanques. Apareixen de forma força abundant a l’extrem de cada tija. Com que no presenta sèpals, les 5 estructures que confondríem en pètals, són realment tèpals.
- Fruit i llavors: Forma una petita càpsula d’uns 3 mm. Dintre s’hi formen tot un seguit de llavors negres, denses i tuberculoses.
Fenofase 1
Jonça sense flors
Fenofase 2
Inici de la floració de la jonça
Fenofase 3
Plena floració a la jonça
Diapositiva anterior
Diapositiva siguiente