En aquesta categoria general s’inclouen dues espècies, el freixe de fulla gran, freixe comú europeu o freixe de fulla ampla (Fraxinus excelsior) i el freixe de fulla petita, freixe de fulla estreta o freixe de riu (Fraxinus angustifolia), la morfologia de les quals és molt similar. Són arbres caducifolis d’escorça llisa i grisenca, tot i que aquesta es clivella en les edats adultes. Formen boscos humits coneguts com a freixenedes.
- Fulles: Són oposades i caduques, compostes per 7-11 folíols que presenten forma allargada i marge dentat. Tenen nervació pinnada i són sèssils i de color verd. A la tardor no prenen cap color característic de l’estació.
- Flors: Són molt simples, amb dos estams i un pistil bífid. La sexualitat és complexa. Es consideren plantes monoiques (amb individus masculins i femenins per separat, però en el mateix individu), no obstant és freqüent que en un peu avortin els òrgans masculins o femenins, resultant peus dioics. Pot ser que la sexualitat d’un peu sigui diferent en anys diferents. Les flors s’agrupen en inflorescències de tipus panícula. Són pol·linitzades pel vent.
- Fruit i llavors: Els fruits són sàmares aplanades de 2,5 a 4,5 cm i tenen una ala membranosa. Cada fruit sols té una llavor.





Fenofase 1
Freixes sense fulles
Fenofase 2
Brot de les primeres fulles dels freixes
Fenofase 3
Ple recobriment de fulles dels freixes
Fenofase 4
Inici de la senescència de les fulles dels freixes
Fenofase 5
Plena senescència de les fulles dels freixes
Fenofase 6
Caiguda de les fulles dels freixes
Diapositiva anterior
Diapositiva siguiente