Natura, ciència i patrimoni a la Festa de l’Oli de Ginebre de Riba-roja d’Ebre

El passat dissabte 1 de novembre, vam ser a la VIII Festa de l’Oli de Ginebre, que enguany tenia un valor especial amb la declaració dels forns d’oli de ginebre com a Bé Cultural d’Interès Nacional. La jornada, organitzada pels Amics de Riba-roja i Flora Catalana, va combinar coneixement etnobotànic, ciència ciutadana, artesania i tradició.

Descobrint el càdec i la fenologia

La jornada va començar de la mà de Flora Catalana amb una sortida etnobotànica per conèixer el càdec (Juniperus oxycedrus), l’espècie tradicionalment utilitzada per extreure l’oli de ginebre.

Vam poder observar diferents individus i les seves característiques botàniques (les fulles, els fruits, etc.), la seva relació amb el sòl i altres espècies vegetals i animals, i no va pas faltar el seu paper cultural i tradicional.

Primer pla d’una branca de càdec (juniperus oxycedrus) amb nombroses baies esfèriques de color marró (madures) i verd groguenc (immadures) entre fulles menudes, allargades i punxants amb dues linies blanques al revers (caracteristica identificativa de la planta). El fons mostra la resta de l'arbust difuminat.
Detall de les baies i les fulles del càdec (Juniperus Oxycedrus) observada durant la sortida. Font: Alba Formoso.

Tot seguit, vam presentar el projecte FenoRural, destacant la importància de la ciència ciutadana i la fenologia per entendre com el canvi climàtic altera els cicles vitals de les plantes i animals.

Durant el recorregut vam observar oliveres madurant, ametlles madures, pollancres blancs (Populus alba) encara verds, una figuera gegant amb un petit síconi, i fins i tot una papallona tigre (Danaus chrysippus), espècie migradora cada vegada més freqüent als nostres entorns per l’ampliació del seu nínxol habitable per efecte del canvi climàtic.

Muntatge amb tres fotografies: A dalt a l’esquerra, una ametlla oberta encara penjat d’una branca nua. A baix a l’esquerra, tres olives madurant, de color entre verd i morat/negre. A la dreta, una branca de càdec (juniperus oxycedrus) amb baies marrons i verdes.
Collage amb alguns fruits observats durant la jornada: ametlles, olives i baies de J.oxycedrus. Font: Alba Formoso

Els forns d’oli de ginebre: un patrimoni viu

El recorregut va finalitzar amb la visita al taller de l’artesà Antonio Pérez, veí del poble que ha reconstruït un forn d’oli de ginebre de mida reduïda al pati de casa seva i que ofereix el seu garatge i taller com a Centre d’Interpretació Provisional dels Forns d’Oli de Ginebre.

Històricament, l’oli de ginebre s’obtenia en forns de pedra seca d’entre 4 i 6 metres de base, amb dues cambres: una interna sense oxigen (anòxica) on es col·locaven les soques del càdec i una externa on s’encenia el foc. Amb la calor, els compostos de la fusta es licuaven i s’obtenia un oli de color fosc, que s’usava, entre altres, per a inflamacions i afeccions dermatològiques. Avui dia, aquest oli ja no és comercialitzable sense purificació, però el mètode tradicional inspira la destil·lació moderna d’olis essencials.

Maqueta d’un forn tradicional d’oli de ginebre feta amb pedres col·locades en forma de cúpula oberta per la meitat. L’interior està ple de troncs de fusta, representant les soques de càdec de les que s'obtenia l'oli.
Recreació a escala d’un forn tradicional d’oli de ginebre, utilitzat per explicar el seu funcionament i valor patrimonial. Imatge: Alba Formoso.
Forn d’oli de ginebre a escala construït amb la metodología tradicional per el veí del poble i artesà Antoni Pérez. Imatge: Alba Formoso
Forn d’oli de ginebre a escala construït amb la metodología tradicional pel veí del poble i artesà Antonio Pérez. Imatge: Alba Formoso

Gràcies a la tasca dels Amics de Riba-roja, s’han inventariat més de vint forns repartits pel terme municipal, testimoni d’una antiga “indústria” local. Podeu descobrir-ne més a fornsdolideginebre.cat.

Aquesta notícia s’ha redactat dins el marc del projecte FenoRural, que compta amb la col·laboració de la FECYT.

altres notícies