Ocre, taronja, bru, daurat… són els colors que més ens porten a pensar en la tardor, perquè són les tonalitats que agafen les fulles dels arbres quan arriba aquesta estació. Què fa que hi hagi aquest canvi de color? Per què les fulles passen del verd al marró abans de caure? La clau està en els pigments.
La caiguda de les fulles en les espècies caducifòlies –faigs, roures i fruiters, per exemple – és un moment programat a la tardor, que es repeteix anualment, i això permet que l’arbre s’hi vagi preparant progressivament. El primer pas és resguardar els nutrients més valuosos que hi ha a les fulles per no perdre’ls quan caiguin. Així, els arbres redirigeixen el nitrogen i alguns elements essencials, que costen més de fabricar, de les fulles cap a les tiges.
En segon lloc, com que la tardor sol portar més fred i menys hores de llum, les plantes poc a poc deixen de fer la fotosíntesi, perquè no tenen tota la llum necessària per tal de fer el cicle correctament. La molècula més important per fer-ho és la clorofil·la, així que ja no la necessiten i deixen de fabricar-la. I el mateix passa amb la clorofil·la de les fulles, la qual es va degradant i va desapareixent.
A mesura que la clorofil·la, que és de color verd, es va perdent, es van desemmascarant altres molècules de pigments que també hi ha a les fulles, com els carotens i les antocianines, les quals s’expressen a través del color taronja i vermell, respectivament! Per aquest motiu, les fulles viren cada cop més cap al color dels altres pigments que ara associem amb els colors típics de la tardor.
La teva mirada és clau
L’observatori ciutadà RitmeNatura del CREAF porta anys contribuint a l’estudi dels canvis de color de les fulles a la tardor a Catalunya, entre d’altres processos fenològics estacionals. I com ho fa? Gràcies a les aportacions de la ciutadania voluntària!
Cada cop que sortim a la natura i veiem aquests canvis de color, estem visualitzant dades que els científics poden necessitar per a estudiar, per exemple, els efectes del canvi climàtic sobre els cicles fenològics. Contribuir amb l’aportació d’aquestes dades és molt fàcil: només cal crear-se un usuari a l’aplicació iNaturalist, unir-se al projecte RitmeNatura en aquesta plataforma i pujar-hi tot allò que creguem que pot ser interessant de la natura que ens envolta.