Quina relació té la caiguda de la fulla amb el canvi climàtic? RitmeNatura al TotEsMou de TV3

RitmeNatura ha format part d'un breu reportatge del programa TotEsMou de TV3 sobre la caiguda de les fulles. Font: Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals
RitmeNatura ha format part d'un breu reportatge del programa TotEsMou de TV3 sobre la caiguda de les fulles. Font: Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals

En plena tardor, els colors groguencs, marronosos i rogencs s’estan apoderant dels arbres caducifolis. La caiguda de les fulles es troba en plena esplendor aquests dies, però sembla que cada any hi ha una certa variabilitat respecte aquestes dades. Quina és la tendència fenològica dels darrers anys? L’afecta el canvi climàtic? Quins són els pigments relacionats amb aquest procés de caiguda de fulles? Quines espècies d’arbres caducifolis predominen a Catalunya? No sabem quina de totes aquestes qüestions va motivar al Pere Renom, periodista de TV3 sobre medi ambient, a contactar-nos i fer-nos un reportatge sobre l’arribada dels colors de tardor. El cas és que totes les preguntes anteriors han quedat resoltes en aquesta peça emesa ahir al programa TotEsMou, el programa matinal de la televisió pública de Catalunya.

Recuperem el reportatge a continuació:

Hi intervé Miquel Ninyerola, professor del Departament Animal, Vegetal i Ecologia de la UAB i col·laborador habitual de RitmeNatura, per explicar els pigments que intervenen en el canvi de color de les fulles: «Aquest tipus de pigments són els carotens, els quals intervenen en els colors grocs i ataronjats, i de vegades també hi apareixen els antocians, els quals donen coloracions més vermelloses. La visibilitat d’aquests pigments es dona pel fet que tenen una major resistència que la clorofil·la, la qual dona el color verd a les fulles i, en les espècies caducifòlies, es degrada aviat quan arriben els mesos més freds.»

Tal i com explica el reportatge, les fulles caigudes són una font important de matèria orgànica per al sòl i el retard en la seva caiguda pot tenir conseqüències importants. «Si pensem en un ecosistema forestal, no hem de tenir al cap només els arbres, sinó totes les espècies i xarxes tròfiques que hi viuen. La vegetació ens serveix d’indicador i si hi ha un desajust en la dinàmica fenològica de la caiguda de les fulles, hi haurà desajustos en tot l’ecosistema. Per exemple, si les fulles cauen més tard, el procés de descomposició serà més lent i potser els nutrients no estaran prou disponibles quan les plantes els necessitin per tornar a construir les fulles» relata Ninyerola.

El Miquel ha acabat explicant la importància de les observacions que tothom pot aportar des del terreny. «Aquestes fotografies són molt importants perquè ens serveixen per a validar des de la superfície de la terra les imatges a vista d’ocell que ens donen els satèl·lits. Aquests ens donen informació en quadrats de 900 metres quadrats, els quals poden ser molt útils per a veure els grans canvis de color però no per a apreciar els detalls» ha conclòs.

Aquest reportatge de RitmeNatura forma part del projecte FenoTwin, el qual compta amb la col·laboració de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats.

altres notícies

Durant el mes de gener s'han detectat ametllers florits en 19 municipis de Catalunya. Font: Àngela Llop

Primavera al gener?

El refranyer català ens diu «Quan l’ametller floreix pel març, ves-hi, si t’hi fan anar; però, si floreix pel febrer, ves-hi amb un paner». El

Leer más »
Agrupació de tots els resums fenològics mensuals de 2023. Font: RitmeNatura

Resum fenològic de 2023

Amb el repic de campanes de l’any nou hem deixat enrere el 2023, un any que ha resultat totalment històric per a l’observatori ciutadà RitmeNatura.

Leer más »