Ahir vam rebre des d’un FenoCentre l’observació fenològica d’una flor oberta d’ametller a Barcelona. Hem passat en pocs dies de tenir els aparells d’aire condicionat a ple rendiment per una calor sufocant a veure les primeres flors d’ametller de la temporada? Parlem-ne.
Després d’un estiu anormalment calorós i sec, la tardor ha arribat amb un nou canvi de temps sobtat. L’estació de la caiguda de les fulles ens ha portat un aire fred que ha comportat que les temperatures comencin a baixar i la roba de màniga llarga comenci a desfilar de nou. Les diferents espècies de la natura, com és habitual, també ho estan notant i miren d’adaptar-s’hi. Tot i així, la revelació que vam tenir ahir ens va semblar sorprenent. Bego Vendrell, professora de l’escola Sant Gregori de Barcelona i ponent de la jornada final del projecte FenoTwin, ens va enviar una observació fenològica que ens va semblar sorprenent: al pati de la seva escola s’ha tornat a veure una flor oberta d’ametller.
En un principi pensàvem que podia tractar-se de la primera flor d’ametller de la temporada 2022/23, ja que aquesta sempre és l’espècie d’arbre fruiter que floreix primer. Tot i això, sol obrir les primeres flors al gener o, en casos d’avançament, durant la segona meitat de desembre. Per tant, una primera flor aquests dies ens semblava extraordinàriament avançada i, davant del dubte, hem fet el que s’hauria de fer sempre: preguntar als experts.
«Existeix força variabilitat intraespecífica i geogràfica en aquests fenòmens. Per tant, seria interessant veure si aquesta floració es dona en més individus i indrets» afirma Miquel Ninyerola, professor del Departament Animal, Vegetal i Ecologia de la UAB i col·laborador habitual de RitmeNatura. «Tinc la sensació que encara sabem poc dels factors i els mecanismes que operen en la dormició i floració. Sembla que l’acumulació de calor pot ser un factor important i enguany entre maig i agost s’han encadenat situacions de temperatures més càlides del que és habitual. Normalment podíem passar un mes càlid de l’habitual, però la resta eren normals. En aquest sentit, un altre factor important per sortir de la dormició és el mínim període de fred acumulat, però en aquest cas em sembla que no hi té cabuda» conclou Ninyerola.
Tardor, la nova primavera
Els companys de la Xarxa Fenològica de Catalunya (FenoCat) no tenen dubtes: es tracta d’una segona floració. «Sembla massa avançat per ser la floració anual habitual. En canvi, la segona floració és compatible amb la descripció que en fan a l’escola i, de fet, tenim constància d’aquest fenomen en cirerers, pruneres, magraners, pereres, llimoners i castanyers d’arreu de Catalunya» detallen Montserrat Busto, coordinadora d’aquesta xarxa fenològica catalana i climatòloga del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), i Xavier de Yzaguirre, biòleg del FenoCat.
Amb l’arribada de la tardor solen caure els primers ruixats i es sol produir un descens de les temperatures que acaba sent equivalent a l’entrada de la primavera. Aquests factors meteorològics poden activar arbres i arbustos, especialment en el cas de la vegetació mediterrània. Algunes espècies, com l’alzina i el roure, aprofiten per a rebrotar després dels períodes de sequera de l’estiu. També pot veure’s la segona floració de l’arbre de l’amor, una de les espècies més citades a l’observatori ciutadà RitmeNatura pel fet de ser una espècie ornamental molt present a l’entramat urbà.
La importància de tenir moltes dades
El canvi climàtic ens està portant escenaris com aquest, on condicions meteorològiques molt diferents a les habituals per a l’època de l’any acaben repercutint en els cicles de la natura. Per això, la participació ciutadana a l’hora d’aportar dades fenològiques és més clau que mai. Per fer-nos una idea, tot aquest debat sobre si s’ha avançat la floració dels ametllers o si es tracta d’una segona floració prové d’una única observació fenològica aportada per la ciutadania. Imagineu tot el que es podria discutir entre la comunitat científica sobre els canvis en la fenologia i els efectes del canvi climàtic amb unes sèries de dades estables i constants. Aquesta és la tasca que intentem acomplir xarxes fenològiques com el FenoCat o RitmeNatura.
Aporta el teu granet d’arena amb una observació fenològica al projecte RitmeNatura a iNaturalist.
